L'apunt docent

Jordi Roca i Font

En Pep Guardiola i n'Elisabeth Eidenbenz

El 30 minuts de diumenge passat en va fer un gra massa amb els "valors que desborden els límits de l'esport" parlant del Barça d'en Guardiola. Els que em coneixeu sabeu que sóc un fan d'en Pep des que lluïa -amb orgull- el 4 a l'esquena i sempre he confiat en ell i el seu equip perquè, a diferència d'altres, és un treballador seriós i pot simbolitzar per molta gent una manera de fer dels catalans i un dels pocs tòpics positius que se'ns suposen que és el de ser treballadors incansables; sí, aquell fet diferencial que ens fa ser tan tòtils que prioritzem la feina al propi benestar, a l'oci o fins i tot a la salut.

L'estil d'en Pep ha canviat el futbol a base de bones maneres i està creant escola, l'admiració cap a aquest Barça i pels valors que pot representar, amb molt bones campanyes de màrqueting, està culturitzant el futbol fins al punt de foragitar de mica en mica aquella figura de l'entrenador maleducat, cridaner i fins i tot rude que podia simbolitzar gent com el Sabio de Hortaleza. Fixem-nos-hi una mica: si agafem com a exemples contraposats l'estil Guardiola i l'estil Aragonés actualment la tendència dels entrenadors de futbol va cap al de Santpedor i fa uns quants anys probablement anava cap al madrileny.

[tv3 3561150]

En Pep està canviant el futbol i és aquí on li hem d'agrair el que està fent perquè alhora és imitat pels entrenadors de futbol base i a la base és on hi ha el futur, però no barregem coses: en Pep no està canviant el país ni farà que ens tornin els diners del fons de competitivitat, tampoc podrà evitar les retallades socials ni podrà fer res per convertir els barracons en escoles noves i modernes; en Pep fa una feina molt estressant -com molts altres catalans- però a diferència de la mestra d'infantil, del que treballa en una línia en torn de nit o de qui es pateja el país amb la furgoneta ell cobra moltíssims diners per fer-la. El sistema està muntat així: qui genera diners en cobra més i qui no en genera tants doncs en cobra menys tot i la importància social que pot tenir la seva feina.

Per què dic a l'inici d'aquest apunt que el 30 minuts en fa un gra massa? perquè quan l'acabes de veure et fa quedar amb la sensació que tota la societat funcionarà gràcies als valors del Barça i no és això companys, no és això. La societat funciona -o almenys no s'ensorra- perquè milers d'anònims la fan rutllar dia a dia amb el seu esforç diari i la seva manera d'entendre i de transmetre els valors universals, com va fer n'Elisabeth Eidenbenz.