Criatures 11/12/2010

No la caguem amb les tradicions

2 min

El primer dia després de l'anomenat Pont de la Puríssima es converteix en un reguitzell d'històries al voltant del tió a mesura que vaig passant per les diferents classes. Els menuts se'm tiren a sobre explicant-me que el tió té una manta de quadres per no passar fred o que s'ha menjat les mandarines que li van posar la nit anterior davant dels morros. Un nano fan de la Dora Exploradora em diu que no entén pas com pot ser que el tió mengi si és un tronc amb una boca pintada. Em diuen que al Mercat Medieval de Vic venien bastons de picar el tió i penso que qui va dir que de les pedres en fem pans tenia tota la raó. Les tradicions evolucionen i em temo que sempre ho fan en la direcció més comercial. Els darrers anys milers d'infants d'arreu del món han nodrit l'escola catalana i les seves famílies han comprovat que aquesta terra d'acollida que es diu Catalunya té, com totes les cultures, unes tradicions ancestrals d'orígens diversos. A l'escola els alumnes immigrants han après que el tió i el caganer deuen ser les tradicions més curioses del nostre país i és precisament l'escola qui no pot permetre que ens quedem amb l'escatologia més evident, hem de donar a conèixer d'on surten les tradicions perquè aquestes tinguin una bona base per mantenir-se en forma i evitar que s'adulterin -ja sabem cap a on- amb el temps. Mirant enrere segur que trobarem que la procedència del caganer i la seva simbologia de fertilitat del camp; o del tió d'unió familiar al costat del foc, no és tan allunyada a la de les diferents tradicions de cultures i religions de la gent que ens han vingut a visitar per quedar-se, o no. Us deixo amb un vídeo que va circular força l'any passat on veiem la visió divertida que té un programa humorístic de la BBC sobre el caganer i el tió.

stats