L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Mòbils a l'aula? #WTF

Tot va massa ràpid, cada dia més i en conseqüència es reflexiona menys. Sense adonar-nos-en hem vist com Internet ha deixat de ser el futur per ser el present i com que anem tan ràpid no hem tingut temps de pair-ho. Avui puc tenir tanta informació a l'abast que és impossible que sigui capaç de gestionar-la mínimament bé si vull ser una persona normal que té una família, una feina i alguna que altra afició. Som incapaços de sortir de casa sense el telèfon mòbil intel·ligent i quan quedem amb algú -físicament s'entén- ens dediquem a mirar la pantalleta cada deu segons no fos cas que ens perdéssim l'última collonada del Whatsapp. Tenim aplicacions que amb filtres artificials ens fan creure que som bons fotògrafs, que ens diuen on va l'avió que veiem al cel i que ens monitoritzen el sistema càrdio-respiratori. I tot ens agrada; o almenys així ho anem dient perquè és veritat, o per compromís.

I és clar, l'escola no pot donar l'esquena a la societat i per això hi ha una espècie de competició on sembla que guanya qui abans la diu més grossa. Però resulta que qui la diu normalment no trepitja l'aula. Ara amb les xarxes socials l'anomenada innovació educativa s'escampa exponencialment a ritme d'RTs i likes del Facebook. Es veu que a Finlàndia fan nosequè i que ho hem d'importar perquè en saben molt, #diuendiuendiuen que tal conferenciant ha dit que l'escola mata la creativitat perquè hi havia una nena que a l'escola la tractaven d'hiperactiva i quan es va fer gran es va convertir en una ballarina top mundial, perfecte.

I ara arriba el mòbil a l'aula. La Consellera Rigau envoltada d'intrèpids periodistes ansiosos de titulars diu que s'ha d'estudiar l'entrada del mòbil a les aules amb aplicacions educatives i tal i tal. No s'ho creu pas però algú li ha fet dir això perquè l'entrada dels mòbils a l'aula s'entén com a una innovació i per tant té bona premsa.

A veure honorable C

mitja volta Zoom

mitja volta

onsellera, com ho fem això?

Comprem mòbils per a cada alumne? Els deixem portar els seus?

Què passa si un té poma i l'altre té androide verd? Seran compatibles les aplicacions?

Què en diuen els oftalmòlegs d'estar mirant pantalles de 4 polzades 24 hores al dia?

La Vice del Congreso juga a Candy Crush però els nostres nens no jugaran a res, oi?

Què passa si graven als mestres i ho pengen a Internet per ridiculitzar-los?

Com afectarà les competències matemàtiques -per exemple- el fet de tenir una calculadora i apps que resolen qualsevol operació a la taula?

Com es resol el tema de les bateries?

Estan totes les escoles preparades a nivell d'equipaments tècnics? Ah, i els mestres? Ho sap Consellera que hi ha mestres que són incapaços d'enviar un e-mail amb un fitxer adjunt o de desar un document de text en un llapis de memòria?

Llegint aquest apunt hi haurà qui pensarà que sóc un radiKal anti-tecnologia però precisament des de fa molts anys sóc coordinador TIC i sempre he pensat que cal començar la casa pels fonaments i ensenyar competència digital és un bon inici. Introduir el mòbil a l'aula em sembla una bajanada tenint en compte que és un element massa distorsionador, que crea addicció i que per la mida pot ser perjudicial per la salut. Una tauleta de 10 polzades o un ordinador de 15 ja és una altra cosa.