Mestres 24x365?

En la línia de l'apunt anterior sobre les qualitats dels -bons- mestres em vénen al cap unes quantes reflexions sobre aquesta professió que m'agradaria compartir amb vosaltres. Un mestre és mestre les 24 hores del dia o només ho és les hores que està a l'escola i treballant a casa? Estarem d'acord que un metge ho és les 24 hores del dia doncs si hi ha una emergència al seu entorn pot oferir els seus serveis de la mateixa manera que un policia de paisà pot fer-ho en un determinat moment, però, i els mestres? Entenent que no farem classes particulars a la quitxalla del veïnat ni oferirem cap altra de les qualitats que se suposa que hem de tenir creieu que hem d'actuar fora de l'escola de la mateixa manera que al centre? Recordo un document que corria fa uns quants anys per Internet sobre un contracte de treball d'una mestra dels anys 20 a Castella on se li negaven un munt de coses entrant de ple a la seva vida privada; entre d'altres coses se li negava casar-se, caminar amb homes o "usar vestidos que queden a más de cinco centímetros por encima de los tobillos (sic)". Els redactors del contracte exigien com a condició sine qua non una dedicació exclusiva, màxim compromís i el manteniment d'una imatge que ells consideraven correcta. Avui en dia, per sort, ningú ens demana com hem de vestir ni què podem fer o no fer fora del centre perquè se suposa que el sentit comú és precisament comú i habitual.

Retornem al tema, hem de ser mestres les 24 hores del dia? Es pot ser bon mestre i alhora mal ciutadà? La cosa va de valors. Podem ser bons mestres i alhora, fora de l'horari escolar, ser els incívics que no recullen les caques del gos, no reciclen i a sobre embruten el carrer sense miraments? O pitjor, podem ser bons mestres i alhora ser racistes, maltractadors, masclistes o pertànyer a un grup neonazi? Pot ser compatible l'exercici del magisteri amb aquestes ideologies i/o maneres extremes de pensar? La setmana passada vaig estar de colònies tres dies amb els alumnes de cicle superior. Dimecres, quan nosaltres ja estàvem a punt de marxar, va arribar un autocar amb alumnes d'una altra escola i tres mestres. Fins aquí tot normal. Només baixar de l'autocar dos mestres van començar a fumar ostentosament davant dels alumnes. Amb el cigarro a la boca els van acompanyar a les habitacions i tot seguit van entrar a un recinte tancat on van seguir fumant fins que una monitora els va advertir que no era permès. Després de llençar les burilles a terra van tornar a encendre una cigarreta rere una altra amb aquella ansietat que caracteritza les persones que pateixen una addicció greu. En el viatge de tornada vaig estar pensant en tot aquest tema dels valors i de la imatge. Us imagineu la credibilitat que tindrien aquests mestres parlant d'una campanya contra l'hàbit del tabac als seus alumnes? I la credibilitat que podria tenir un mestre racista recriminant comentaris xenòfobs a un alumne? L'apunt d'avui va del currículum ocult, allò que hi és però no es veu i pot esdevenir influència als nostres alumnes. Què en penseu? Cal ser bon actor per ser mestre? En aquesta feina cal saber diferenciar la vida professional de la privada o potser cal que la nostra vida privada sigui força semblant, almenys pel que fa a valors, amb la nostra tasca professional? Què me'n dieu?