L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Llengua: lluita i relaxament

La Consellera Rigau vol exigir una nota mínima d'un 8 en català i castellà per accedir a magisteri. M'agrada. Actualment, almenys que jo sàpiga, els futurs mestres no han de fer cap tipus de prova de nivell de llengües per entrar a la facultat de magisteri i això provoca que pugui haver-hi gent amb un baix nivell lingüístic que acabi fent classe a les escoles. Com s'entén que per ser Mosso d'Esquadra o Bomber hagis de passar un seguit de proves de tot tipus i que per ser mestre no calgui ni una prova de nivell de llengua?

Hi h

DSC_0089.JPG Zoom

DSC_0089.JPG

aurà qui pensarà que per fer de mestre d'educació física, d'educació musical o d'educació especial no cal tenir un nivell òptim de llengua però hem d'entendre -d'una vegada- que per davant de les especialitats som mestres i per tant hem de ser exemples d'exigència en llengua, i en molts altres aspectes. A casa seva que cadascú escrigui com li vingui de gust però a l'escola no tot s'hi val, a l'escola som exemples i models a seguir, hem d'escriure correctament.

Un fet que he constatat en diferents escoles on he treballat és que en general he vist pitjor nivell en mestres joves que en mestres de més edat. Alguna cosa falla quan els mestres de més edat són precisament els que van ser educats en castellà i van haver de fer un reciclatge intens per aprendre a escriure correctament el català. Com pot ser que els mestres joves escriguin pitjor quan van fer l'escolarització en català? En quin moment es va produir el relaxament que ha provocat aquest fet? Hi té alguna cosa a veure el fet que els mestres de més edat van viure la dictadura i els més joves han viscut la normalització de la llengua catalana sense el mateix component de lluita?