L'apunt docent

Jordi Roca i Font

L'escola mata la creativitat?

L'escola no mata la creativitat

L'escola mata la creativitat? Zoom

L'escola mata la creativitat? / Extintor

Que corri com el vent

Per Twitter corre aquest tuit que s'ha fet viral en poques hores. Milers de persones el comparteixen amb un missatge entre línies força clar que diu que l'escola mata la creativitat. El nen no em surt artista per culpa de l'escola, tu. Ja ho deia sir Ken Robinson en una brillant i demagògica conferència TED que es va fer més viral que el Despacito i de la qual en vaig parlar en aquest apunt fa més de 5 anys.

Representa un col·lectiu?

Ho mirem bé i realment la mestra que ha escrit "No se hacen garabatos en la fichas" no entén res. Forma part d'un col·lectiu on hi ha de tot i com a tot arreu hi ha gent que està estancada, desubicada, perduda o simplement -i per dir-ho suau- no rasca bola. Va fent, passen els anys i potser ni es forma per millorar perquè el sistema permet que sumis triennis i sexennis quasi sense formació. El sistema permet que el funcionari no sigui mai més avaluat després d'aprovar les opos i per tant hi ha una part del col·lectiu que s'estanca i escalfa cadira amb la intenció de descansar per vacances entre períodes de feina.

Aquesta persona frena la creativitat d'aquesta nena? En part sí. Aquesta persona dins de l'escola és el que predomina? No, ni de bon tros. La nena del dibuix al llarg de la seva escolaritat es trobarà de tot: mestres que li agradaran i mestres que intentarà oblidar, mestres que li tallaran les ales i mestres que li donaran ales i de cada un en traurà alguna cosa de profit perquè aprenem a les bones i a les males, no cal gaire neurociència per entendre això.

El petit Michael jugava a bàsquet a l'institut i resulta que el seu entrenador no el va deixar entrar a l'equip perquè -com la mestra d'abans- no rascava bola. Aquella frustració el va fer canviar i amb esforç, suor, determinació i perseverància va aconseguir ser la llegenda més gran del bàsquet mundial. Si hagués entrat a l'equip no sabem si -com el funcionari de torn- s'hagués estancat i no hauria arribat a ser qui va ser. No ho sabrem mai. Sabem que el petit Michael va aprendre a gestionar aquella frustració i a la llarga li va servir com a motivació; la nena del dibuix tindrà més oportunitats de crear i segur que en algun moment trobarà qui li doni suport, per estadística té més possibilitats perquè en el col·lectiu de mestres la del "no se hacen garabatos en las fichas" és una anècdota que no representa ningú.