L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Insubmissió #salvemelsdiacrítics

Ja sé que a aquestes alçades ja s'ha escrit molt sobre el tema dels #diacrítics i que hi ha molta gent que n'està una mica farta però em ve de gust expressar la meva opinió ja que per alguna cosa tinc un blog.

D'entrada he de dir que no sóc expert lingüista ni cap de les dues coses per separat però el que tinc molt clar és que estimo molt la meva llengua. Sóc de les poques persones que intenta no fer faltes d'ortografia enlloc i em temo que d'aquests romàntics cada dia en quedem menys, només cal veure com escriu la majoria de gent a les xarxes socials o al Whatsapp per posar uns exemples.

sancions Zoom

sancions

Per mi fer faltes per deixadesa és comparable a un fet incívic com no posar mai l'intermitent, tirar papers o burilles per terra o caminar amb un altaveu a tot volum pel carrer amb "música" regatón (o com s'escrigui aquella indecència humana). No, em nego a abandonar els diacrítics, em sentiria brut, em sentiria com un socialista que fa Rajoy president o com aquell futbolista que simula un penal. Accepto les noves paraules sense protestar i ja escric blog en comptes de bloc però em nego a abandonar aquelles paraules que han perdut una part que les feia diferents.

La nostra llengua perd qualitat dia a dia i tot i la immersió no té la supervivència assegurada; de veritat, no calia prendre aquestes mesures, eren innecessàries i lesraons de l'Institut d'Estudis Catalans m'han semblat pobres, no entenc en què pot beneficiar la nostra llengua l'eliminació de tants diacrítics. No tindrem ni més parlants ni els parlants actuals escriuran millor. No calia.

Dit això em declaro insubmís. Aquest fet no aportarà res important a diferència de les fites dels veritables insubmisos que se la van jugar per acabar amb la mili però em sentiré millor actuant així en la meva vida quotidiana. Vénen temps difícils per la llengua i aquests que venen diccionaris no em faran passar pel sedàs.

INSUBMISSIÓ!