L'apunt docent

Jordi Roca i Font

A Finlàndia hi fot un fred que pela

El més normal i lògic del món és que els pares confiïn amb els mestres d'entrada, és la forma més segura d'establir un ambient de treball propici i una bona relació família-escola tan necessària per l'educació dels fills. No cal ser psicòleg, sociòleg, omplidor d'informes o experto de Antena 3 per veure com les tendències estan canviant i que precisament aquesta manca de confiança és un dels problemes de l'educació actual. A Finlàndia, el país que sembla ara referent en temes educatius pels bons resultats acadèmics, els mestres ni cobren més que a Catalunya ni tampoc treballen més hores; a més, hi fot un fred que pela i la setmana blanca la veuen cada dia quan treuen el cap per la finestra. Així doncs, quina és la clau del seu èxit? la confiança en el professorat i el prestigi que té allà la feina de mestre.

Des de Catalunya s'ha parlat moltes vegades de Finlàndia després de veure els resultats de no sé pas quants informes. Han mirat el número d'hores lectives que fan, la formació del professorat, les ràtios d'alumnes i tot el que es pugui analitzar però la conclusió és tan simple i complicada com injectar confiança a la societat. Proposo deixar de publicitar als quatre vents els informes dolents i explicar a la societat les coses bones de l'escola que normalment passen desapercebudes als mitjans. Vendrien menys diaris però a la llarga tindrien més lectors.

Si la mesura no funciona el pla B és anar a buscar finesos perquè ens expliquin com s'ho fan perquè allà la gent confii en l'escola. Com que els pressupostos estan com estan tot i el nou finançament, els ho pagarem amb oli d'oliva; un país sense oli d'oliva és avorrit i trist, per molt bones notes que tregui.