L'apunt docent

Jordi Roca i Font

EuroVegas: blowing jobs?

En l'improbable cas que l'EuroVegas aquest s'acabi fent al nostre país molts dels aturats que opten a un dels -exagerats- 130.000 llocs de treball directes es trobaran amb un problema idiomàtic. Mentre a gran part del vell continent el percentatge d'angloparlants és força elevat en el nostre país no podem dir el mateix i això, parlant de turisme, és un problema. És de suposar que el ianqui multimilionari no tindrà la màniga ampla que tenen les grans cadenes que demanen personal bilingüe català-castellà per atendre de cara al públic però que acaben contractant monolingües de la llengua de l'imperi. Estic segur que parlant de l'EuroVegas, qui no domini l'anglès no podrà optar a les feines que estiguin en contacte amb el visitant, ras i curt.

03082010403.jpg Zoom

03082010403.jpg

Aquí tenim un problema de pes amb l'anglès i van passant els anys i no som capaços de solucionar-lo; tampoc és fàcil ja que la cosa passa per un canvi de mentalitat i aquí és on em pregunto: què ha de passar perquè aquest canvi de mentalitat s'estengui en la societat catalana? Quins motius poden empènyer a aquest canvi a nivell idiomàtic?

Si analitzem, alt per alt, alguns canvis socials importants que hem viscut els darrers anys com són la conscienciació en termes mediambientals o el creixent respecte pels animals podem dir que han esdevingut més o menys exitosos en part per campanyes escolars que van de bracet amb lleis més o menys agressives.

Sóc dels que creuen que hi ha motius per pensar que l'escola està intentant impulsar aquest canvi de mentalitat però sola no pot. Què creieu que es podria fer? Impulsar per llei més VOS als cinemes? Potenciar els intercanvis tipus Erasmus? Augmentar les hores de llengua estrangera vehicular a l'escola? O potser sou del parer que aquesta crisi ens farà espavilar -i per tant formar- per estar molt més ben preparats pel que convingui?

Comentaris oberts.