1 min
Aquest blog se suma a la iniciativa blogaire He escollit aquest bonic poema LES ROSES RECORDADES Recordes com ens duien aquelles mans les roses de sant Jordi, la vella claror d'abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, darrera la finestra, miràvem, potser malalts, la vida del carrer. Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i deia molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia. Salvador Espriu: "Les ombres, el riu, el somni perdut", d'El Caminat i el Mur (1954)
