Converses III

Durant uns mesos vaig fer una hora de conversa individual amb una nena de 7 anys de Bolívia que va arribar a mig curs, en aquell temps era força habitual que arribessin alumnes immigrants una vegada començat el curs i les aules d'acollida (si n'hi havia) estaven saturades. D'aquesta manera aprofitàvem hores per fer conversa amb aquests alumnes i així introduir-los al vocabulari bàsic català amb l'objectiu que tinguessin més eines per seguir les classes i relacionar-se amb els companys.

Aquesta nena parlava poc i a l'hora del pati no es relacionava amb ningú; tot i el que pensaran els simpatitzants del PP i Ciudadanos la causa no era idiomàtica doncs a la seva edat els alumnes catalans saben parlar castellà, tampoc hi havia temes de bulling ni res per l'estil: la nena tenia un bloqueig emocional molt gran perquè la seva mare estava a Bolívia i ella vivia aquí amb uns tiets i el seu pare. La mestra d'educació especial em va fer arribar molt material per treballar amb la nena: fitxes amb dibuixos, activitats TIC per a nouvinguts, etc... . En una fitxa plena de dibuixos jo anava assenyalant-los i ella els anava dient en català, la veritat és que li costava molt pel tema que he comentat abans. Vaig pensar que seria bo dir-li algunes paraules que són molt semblants en català i castellà: - Mira: teclado és teclat; Pizarra és pissarra; un lápiz, un llapis; un boli també es diu boli... - ¿Un boli? - Sí, això. - Esto es un lapicero no un boli.