L'apunt docent

Jordi Roca i Font

11M2004

Anant a treballar amb "El matí de Catalunya Ràdio" arribo a l'escola quan falten uns deu minuts per les nou. En Bassas connecta amb Madrid, sembla que ha passat alguna cosa, un català que treballa allà ha trucat a l'emissora i parla de sorolls d'ambulàncies però no sap ben bé què passa. Encara no surto del cotxe perquè vull saber què ha passat, parlen de quinze morts, canvio l'emissora a corre-cuita i en una ràdio espanyola parlen d'un atemptat d'ETA en un tren, diuen que hi podria haver moltíssims morts i ferits. Són quasi les nou, no puc esperar més i a sobre foten anuncis! baixo del cotxe i entro corrent a l'escola. Durant les dues primeres hores de classe estic força absent, voldria estar connectat a Internet però l'aula d'ordinadors on hi ha un ordinador amb connexió és a l'altre pis, no puc escapar-me i deixar el nens sols.

Hora del pati: pujo les escales i engego l'ordinador, triga moltíssim el maleït Windows 95. Obro l'Explorer i clico www.elmundo.es. Com sempre es carrega lentament però finalment apareix la portada: 130 muertos. Em quedo uns segons mirant la pantalla i després corro a avisar els altres companys de feina, als alumnes no els diem res. La classe de després del pati se'm fa molt lenta, voldria tenir una ràdio a l'orella per conèixer les novetats. A les dotze quan els nens marxen truco a un bon amic madrileny que està enfonsat i molt neguitós, em diu que se'n va a donar sang per primera vegada en la seva vida. La reunió que teníem a les dotze la fem a l'aula d'informàtica mentre s'actualitza el macabre recompte de víctimes al web.

A les tres alguns alumnes entren encegats cridant consignes contra ETA, n'hi ha algun que plora, un altre em pregunta: "- Per què ho han fet?" Tots callen esperant la meva resposta i només puc dir que tot això no té cap sentit, que estan bojos, que no es pot entendre de cap manera. Què se suposa que he de dir a un grup de nens i nenes de vuit i nou anys en un moment com aquest? Un nen demana un minut de silenci, tots em miren de seguida perquè avaluï si l'ocurrència -que en un altre moment hauria provocat rialles burletes- és viable; els dic que d'acord, que farem un minut de silenci. El silenci és tan sincer que encara avui se'm posa la pell de gallina quan hi penso.

El matí de Catalunya Ràdio. 11/3/2004 8 del matí

Cadena SER. 11/3/04 8 del matí