L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Aprovar unes oposicions

En aquestes dates molts mestres estan d'oposicions i aprovar-les no és una missió fàcil. Voltant per les escoles he coincidit amb grans professionals que davant de les oposicions es bloquejaven i no hi havia manera que aprovessin. També hi ha gent jove molt preparada que se les treu el primer any. Realment a les oposicions hi ha de tot, però sobretot molts nervis. Hi ha un número de places limitat i un número d'aspirants molt elevat. A l'institut on es fan només sents que llegendes d'opos: un que va aprovar sense estudiar gens, un altre que tenia les notes més altes i va caure a la darrera prova, un altre que coneixia a un altre que nosequè,...

Aquest any fa deu anys que vaig aprovar i em sembla que ho vaig aconseguir després deconvèncer-me que jo era millor que els altres, així de CR9, així de prepotent. Després de dos intents fallits, molt desgast de colzes i moltes renúncies i sacrificis vaig dir al meu entorn: - Aquest any aprovaré, n'estic segur, vaig a totes! I així em vaig presentar, amb molta confiança i amb convenciment que una plaça havia de ser meva. I ho va ser. Després, voltant per diferents escoles vaig constatar que ni de bon tros era millor que els altres però que aquella injecció de confiança m'havia ajudat a aprovar les oposicions. Una persona amb confiança en sí mateixa aporta seguretat i això serveix tant per les oposicions com les sessions diàries amb canalla.