L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Aliens a l'escola

L'altre dia em deien que a l'escola havíem rebut una trucada de la BBC, bé, més o menys; es veu que era un paio que oferia un restaurant per bodas, bautizos y comuniones! Si cola, cola. M'imagino que aquest home sabia perfectament que no és ètic que les escoles publicitin negocis privats però de la mateixa manera que caminant pel carrer t'hi pots trobar de tot devia pensar que -amb sort- podria trobar a algú que repartís el seu telèfon entre la mainada en teòrica edat de fer la comunió.

Ara, el cas més inversemblant que he vist mai en una escola és el d'un llibre misteriós que va arribar un bon dia. Es tracta d'"Hercólubus o planeta rojo" de V.M. Rabolú. Resulta que l'autor té "reconocido prestigio en los círculos espirituales y esotéricos de muchos países de Europa y América". El llibre ens diu que la Terra té els dies comptats i que "no hay tiempo que perder en cosas ilusorias". Amb aquesta introducció és inevitable seguir llegint per cercar solucions que puguin salvar-nos:

"He tratado muchas veces con los extraterrestres, he ido a Venus y a Marte moviéndome en mi cuerpo astral...". "Los venusinos tienen cuerpos perfectos: frente ancha o amplia, ojos azules, nariz recta, cabellos rubios y una inteligencia sorprendente"; "al darles la mano se siente un corrientazo eléctrico que lo sacude, como si cogiera energía, porque ellos son enérgicos; no son fornicarios como aquí". Suposo que us preguntareu com s'ho fan els venusianos per menjar al seu planeta: "Existen lo que podemos decir restaurantes, para que entienda mejor el lector, donde llegan y se sientan a una mesa; como allá todos los habitantes leen el pensamiento, sin necesidad de pedir la comida que desea le llega el plato, sin uno mover los labios".

A l'apartat de Mart podem llegir: "El marciano tiene un cuerpo más grueso que el venusino, aparentemente como más drástico, porque ellos pertenecen al rayo de la fuerza."

Estimats lectors, aquest llibre va arribar amb la intenció que propaguéssim entre els alumnes les idees que porta i això ens ha de fer reflexionar sobre el fet que l'escola es situa en el punt de mira de moltíssima gent; de tot tipus de gent amb tot tipus d'intencions. A l'escola l'estat d'alerta és constant perquè si abaixem la guàrdia s'hi poden colar aliens.