Acabarem amb càmeres a les escoles

Acabarem amb càmeres a les escoles, crec que és qüestió de temps. Una amiga m'ensenya la seva filla a través del mòbil; la nena està a la llar d'infants i està jugant, menjant o dormint sota l'atenta mirada d'un circuit tancat (?) de televisió. Flipo. Un moment, em diu, "està plorant, què li deu passar? Ah, res, ja ha parat". La hiperpaternitat elevada a la màxima potència que s'alimenta de primer món i de tecnologia.

De veritat, a tots ens agradaria veure per un forat els nostres fills a l'escola i veure què fan, amb qui juguen, què mengen i per què no dir-ho, com es comporta la mestra però, no seria més fàcil preguntar-ho als propis infants o a la mestra una vegada acabada la jornada? Em pregunto què passarà quan aquests pares que porten la mainada a aquestes guarderies* de luxe es trobin que a primària ja no hi ha càmeres per visualitzar què passa en temps real dins les parets de l'escola. M'imagino que, via grups de Whatsapp, s'organitzaran per demanar instal·lar càmeres al centre i al final ho aconseguiran perquè qui paga mana. Ho disfressaran inicialment com a una mesura de seguretat per evitar el bullying o alguna cosa per l'estil i finalment n'instal·laran alguna a un passadís comú per convertir després les escoles en espais orwelians a l'estil 1984. No ens equivoquem, aquí hi ha dos temes: un és el comprensible desig de voler veure els fills a través d'un mòbil o tauleta en contextos que no controlem; l'altre, molt diferent, és el fet de veure què es fa a l'escola i si això que es fa està bé o malament des del nostre punt de vista, és clar. Què en penseu? Veurem aviat càmeres a les escoles? * No en diuen escola bressol ni llar d'infants, en diuen guarderies.