La pitjor mare del món

Anna Manso

#totshotenen

totshotenen.jpg Zoom

totshotenen.jpg

Hi ha frases que em provoquen tanta o més hilaritat que els acudits de l’Eugenio o les ganyotes de Harpo Marx. Són frases que els menors d’edat que tinc a càrrec deixen anar... anava a dir alegrement, però no és veritat, perquè les pronuncien amb un alt grau de dramatisme. Són perles com ara: “De debò que aquest trimestre no tenim deures!”, “Et juro que la pilota s’ha mogut sola i ha trencat el vidre del menjador!”, “Com em pots creure capaç de llençar el bròquil a la brossa ambla gana que hi ha al món?” Però la millor de totes, el top hashtag de la vida infantil i adolescent, és “#totshotenen”.És sentir-la i riure fins que se’m desencaixa el maxil·lar.

Què tenen?

Segons ells, tots els seus amics, cosins o veïns tenen una consola de videojocs a cada lavabo, una tele de plasma al sostre de l’habitació, l’iPhone 5 un mes abans que surti al mercat, una targeta de crèdit sense límits per comprar al centre comercial de torn, un tatuatge al cul amb la marca de roba de moda, un pagaré per a una moto que venç el dia que el subjecte fa setze anys, un 25% de les accions d’una coneguda franquícia de botiga de joguines, una motxilla domòtica, un ordinador platejat amb compte de Facebook, Twitter i Messenger i contrasenya infranquejable per a pares, una tarifa plana per depilar-se el bigoti i, per descomptat, un pare o mare comprensiu amb la seva compulsió consumista Els menors d’edat creuen que no me’ls escolto, però no és així. Davant d’una demanda d’aquest estil no hi ha res a fer, trio l’opció A, també anomenada NFNC o No Fer-ne Ni Cas, o trio l’opció B, coneguda per opció HHH o He, he, he. Totes dues tenen grans avantatges. Començaré per explicar les virtuts de la darrera.

L’opció HHH

L’opció HHH, o He, he, he, demana a l’adult que assumeixi una serenitat i un equilibri d’esperit notable. Si no és així els infants o adolescents detectaran la debilitat del nostre caràcter i prendran el comandament del nostre cervell. I això sí que no. En canvi, si el cap i la boca es mantenen freds i equànimes en podem treure un gran rendiment. “Ah, vols que et recarregui el mòbil?”, “ Vols mitja hora de DS?”, “Vols depilar-te l’aixella?”,“Vols el patinet a motor per anar a extraescolar de golf? Perfecte, quan...” i aquí la vostra inspiració hi afegirà el quan que creieu més convenient i interessant. Quan envernissis la porta del menjador,quan repassis els verbs irregulars d’anglès, quan emparellis els cent-tretze mitjons del calaix dels mitjons desemparellats... Si hi renuncia, problema solucionat. I si no hi renuncia, haurà aportat alguna cosa al benestar familiar. A més (i aquí ve el secret del He,he, he), a partir de llavors ja tenim alguna cosa amb què els podem collar. Clar i català: ja són nostres!

L’opció NFNC

Personalment sóc més partidària de l’opció NFNC. Els dic que han tingut la mala sort de ser fills de la pitjor mare del món i em quedo tan tranquil·la. La seva reacció no m’espanta. Sóc una ferma partidària d’un cert grau de lluita intergeneracional. A mi,el bonrotllisme de 24 hores em provoca basques. O llàstima. Perquè tots aquests bonrotllistes hauran de suportar les criatures a casa fins que en facin cinquanta mentre que els meus ja tenen emparaulat un pis per compartir amb els cosins. He, he, he...

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 15 d'octubre