La pitjor mare del món

Anna Manso

El rovell de l'ou

que-Pero-MEC-no-del_ARAIMA20150117_0002_1 Zoom

que-Pero-MEC-no-del_ARAIMA20150117_0002_1

No hi ha res millor per començar el trimestre escolar que unes bones angines. Però podria haver sigut pitjor. Podrien haver sigut dues angines o tres i només n’ha resultat damnificat un dels menors d’edat a càrrec (MEC); així doncs, no em queixaré. Al cap i a la fi, sigui com sigui, amb angines, amb antibiòtics i amb antitèrmics afegits al menú, per fi ja som al rovell de l’ou.

Tancant la bacanal

El segon trimestre ha arrencat amb el motor una mica avariat després de la bacanal nadalenca. No m’estranya. La ingesta del malèfic torró de xocolata amb arròs inflat ha sigut excessiva, com excessiva és la gimcana que comporten les festes de Nadal. El dia 7 me’l vaig passar netejant la casa de guarniments i ruixant el MEC afectat cada vuit hores amb antibiòtic. La màgia nadalenca per fi se n’havia anat a fregir espàrrecs, tot i que el MEC número 3, malgrat la provecta edat de 9 anys, malgrat les meves punyents preguntes monicaterribianes (“Però de debò, tu què en penses realment dels Reis? I els teus amics, què en pensen?”), segueix insistint que la màgia existeix.

I el dia 8 per fi es va llevar assolellat i normal... Gairebé, perquè, esclar, vaig haver de trucar a l’escola del MEC número 3 per excusar la seva assistència. Però els altres dos ja feia estona que s’havien alçat del llit de forma autònoma i autònomament s’havien autofacturat a l’institut. El dia abans, mentre cremaven les darreres hores de disbauxa i dissipació, vaig procurar xiuxiuejar-los paraules apropiadament manipuladores: “Ehem, d’allò... Ara a fotre-li canya, eh, a fotre-li canya als estudis, que t’hi jugues el curs!” Oficialment no es van donar per al·ludits, perquè aquesta és la naturalesa de la nostra relació i no és bo torçar-la. Però extraoficialment el seu subconscient va rebre el missatge. Ho sé perquè el MEC número 2 va confirmar que continuaria amb la tendència de les darreres setmanes del primer trimestre, durant les quals va fer l’esforç suprem de llevar-se a l’hora en punt, en lloc d’aquell quart més tard que tantes urgències li havia procurat.

Concentració

Ells no ho saben, però el missatge també me’l donava a mi. No són els únics a patir vagàncies i oblits imperdonables. Servidora, com a progenitora, també. Perquè quan un dels MEC, tossut, no repeteix un dictat il·legible, quan un altre insisteix que la millor tècnica d’estudi és tenir posat La que se avecina mentre fa un esquema, i quan l’altre assegura que no cal accelerar mentre practica el dolce far niente a les estones del migdia, servidora, si és al primer trimestre, de vegades, ai!, deixa que el destí faci la seva. Hi dic la meva, explico què pot passar si se segueix amb determinada actitud, però si els MEC no es donen per al·ludits i el conflicte està a punt d’esclatar, l’evito. Som al primer trimestre, em dic, el curs acaba de començar, hi ha marge, ja arribaran les notes que ho posaran tot a lloc, ui, he de fer el sopar i són quarts de nou... Aquesta excusa i d’altres me les puc permetre fins que arriba el gener i s’ha acabat el bròquil.

Llavors la concentració ja és màxima. Tant és si esclata la 3a Guerra Mundial o si l’evito amb una esgotadora diplomàcia marepitjoriana. Tant és si la frase “és veritat que ets la pitjor” és trending topic. Som al nucli dur del curs i no val a badar, ni ells, ni nosaltres, sobretot perquè ens hi juguem el podi en un estiu gloriós, cosa que, en ple hivern, cola força com a esquer.

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 17 de gener de 2015.

ANTERIOR

Canvis

SEGÜENT

Anticicló