La pitjor mare del món

Anna Manso

La pitjor mare de l'estiu: La setmana sense nens

Fotot Criatures 16 de juliol 2011.jpg Zoom

Fotot Criatures 16 de juliol 2011.jpg

Hi ha camins perillosos i senders poc recomanables. Qui ho afirma no és cap celebrity de pa sucat amb oli rebotada després de l’expulsió d’una illa de famosos. Ni tampoc una exespia soviètica venuda a les potències occidentals, temorenca per les represàlies del senyor Putin. Us ho diu servidora, que ara mateix viu una crisi personal de dimensions estratosfèriques. I tot per una decisió arriscada. Feia temps que rumiava i buscava la manera de fer possible la quadratura del cercle: enviar els tres fills de manera simultània fora de casa, una mica lluny. Prou perquè s’haguessin de quedar a dormir fora. L’escalat d’edat feia difícil el repte, però ho vaig aconseguir.

El miracle es va materialitzar el dia que vaig saber que els dos grans marxaven de colònies els mateixos dies. Dues colònies diferents en els mateixos dies i que afectin la mateixa família és un fet tan extraordinari com la coincidència que s’ha donat aquest any entre Sant Joan i Corpus.

Un cop a la vida

Ja ho va dir l’ARA a la portada, no es tornarà a repetir fins l’any 2095. El petit, evidentment, va ser fulminat de colònies a casa els avis, sí o sí. Fins aquest any sant i miracler sempre ens quedava penjada una arracada.

Davant dels desastres domèstics una de les millors estratègies és la negació i, en conseqüència, empassava el mes de juliol dient coses com: «Està bé viure una setmana de fill únic», «Només que en falti un ja es nota», «Durant les setmanes que els germans no coincideixen semblem la típica família Ingalls, sense crits, baralles, ni tasques d’interposició entre bàndols enfrontats”.

Amb l’assumpció de la personalitat de pitjor mare de l’estiu m’he tret la màscara i he escombrat el positivisme a favor d’un pragmatisme de mà de ferro. Ara en pago les conseqüències. Recordeu aquella peli, Quina nit!, en què el protagonista vivia més experiències en una nit que en tota la seva vida? Imagineu-vos sis nits. I set dies! De cop he viatjat a l'època en què no tenia nens. No,no. Encara millor, he pogut caminar per aquells dies paradisíacs amb la saviesa de qui sap el valor que tenen 5 minuts de pau tancada al lavabo de casa.

Reviure experiències

El balanç de la setmana: cine, silenci, sopars, teatre, perruqueria!, més cine, més silenci, dinars, lectura, més sopars, dormir, fer esport, més lectura, manicura!, encara més silenci, cava, vi, platja, terrassa... No ho hauria d’haver fet. He tastat el nèctar prohibit i la Veritat se m’ha presentat clara, diàfana, meridiana, enlluernadora. He viscut posant una rentadora a la setmana, m’he llevat sentint... res! He dormit com un soc i ara sóc aquí, asseguda al sofà al costat del pare de les criatures, tots dos amb les maletes fetes, dubtant què fer.

Ens han parlat d’una gent que fan passaports falsos per un preu mòdic. Només caldria pagar i tocar el dos a un país conflictiu qualsevol, on la nostra antiga identitat es fondria com un glaçó a les tres del migdia a la plana de Lleida. O, per contra, podem sucumbir a aquell sentiment trampós i enganyafleumes que fa que tot trontolli, l’enyor.

Tirarem una moneda a l’aire. Si surt cara, em camuflaré sota la personalitat d’una tal Liudmila Cartanyà. I si surt creu, la setmana que ve aquí em tindreu. Llanço.

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 16 de juliol de 2011.