La pitjor mare de l'estiu: El balneari

Escric des d’un balneari per dir-vos que tinc molta barra. M’he apropiat d’un títol, “la pitjor mare de l’estiu”, pel qual hi ha pinyes a les rebaixes de l’autoestima maternal. I si no dic “paternal” és per una qüestió biològica, no vaig néixer hermafrodita, ves. Pares masculins, us concedeixo butlla pitjormaterna perquè us sentiu identificats amb el qu,e escriuré. Però, i qui sóc jo? Qui és aquesta paia amb ulleres de 3D que s’ha colat per arrabassar el premi gros que tantes ens atorguem,com unes addictes qualssevol,a l’esport de flagel·lar-nos amb cilici? Sóc mare de tres fills, escric guions, llibres, articles, la llista de la compra i, des de fa un any, el blog La pitjor mare del món. El trobareu a ’edició digital del diari, a la comunitat Criatures, i si el visiteu entendreu el perquè d’aquestes ulleres.

La pitjor mare En resum, una mare imperfecta, que l’espifia més del que havia previst quan estava embarassada de la primera filla, i refilava cançonetes il·lusionades i tòtiles, com una Blancaneus qualsevol. I que, farta de fer el ploricó després de fotre’s de morros contra la realitat, ha agafat la imperfecció i l’humor per les banyes i n’ha fet bandera. I si una és la pitjor mare del món de setembre a juny, també ho és els mesos d’estiu. Sóc al balneari per refer-me i no penso estar-me de res. Necessito urgentment un embolcall d’algues amnèsiques, una sauna que em faci suar la mala llet i un bany de vapor amb efluvis desenervants. Un mes de juny esgotador Aquest mes de juny ha estat duríssim i m’ho mereixo. Cada mes de juny és dur, esclar, però aquest, més. La gran s’acomiadava de l’escola, el mitjà tancava la seva primera lliga de futbol federativa i el petit... el petit és el petit. A tot això s’hi afegia el de sempre: sopars de mares, sopars de pares, sopars de pares i mares (a multiplicar per tres!), alguna última reunió amb mestres, berenars de fi de curs, berenars dels nens que fan els anys a l’estiu, berenars dels nens que fan els anys a l’hivern i aprofiten l’estiu per celebrar el sant a l’aire lliure, festivals i el temut i odiat canvi d’armari.

A falta de temps he implementat un nou sistema per a aquest tràngol semestral. He dipositat la roba corresponent a la prestatgeria corresponent, sense emprovar-la al nen corresponent. I cada matí, quan algun dels tres subjectes s’engipona pantalons, samarreta, calçotets o el que sigui,passa la prova de foc. Si va bé i no mor asfixiat per culpa de la pressió d’una roba petita contra un cos en creixement, el subjecte pot sortir al carrer; i si no va bé, la roba va a la caixa de roba futura del següent germà. He comprovat que els meus fills marquen tendència i a l’escola han imposat la moda de la roba mini.

Tractaments Però el que em va acabar de rematar no va ser el canvi d’armari i tota la resta sinó la sincronia còsmica. Tot el que quedava per fer va confluir el mateix dia. Fins a sis reunions i festes. Tot, en dues hores. Només recordo que vaig desmaiar-me i que en obrir els ulls era aquí. Ara que ho penso, és un balneari ben curiós, hi ha reixes a les finestres i en lloc de barnussos em fan dur una camisa que m’immobilitza. Diuen que és un tractament antienvelliment especial per a mares estressades i que és pel meu bé. Mira, el provaré.

Publicat al suplement CRIATURES del dissabte 2 de juliol de 2011