La pitjor mare del món

Anna Manso

La llista

La Montse Clua, una seguidora de Twitter (@momclu), opinava que una bona manera de sentir-se la pitjor mare del món és no vendre ni un dels números de loteria que t'han endinyat per finançar el viatge de fi de curs del menor d'edat que tens a càrrec (MEC). Jo li vaig respondre que tenia raó i que potser hauríem d'establir un rànquing de situacions petites i idiotes que ens allunyen de la perfecció (per sort).

Moments estel·lars

Un altre moment fantàstic per quedar fatal és la sortida de l'escola. Veus què duen per berenar els adults presents (fruita seca, fruita fresca, pa d'espelta amb cereals integrals d'agricultura biodinàmica, coses indefinides en forma de rodona i aspecte saludable provinents d'una botiga ecològica) i el primer instint és amagar sota la jaqueta les galetes industrials amb xocolata industrial i envasat industrial que has agafat d'una revolada.

El segon instint és excusar-te (m'he entretingut al telèfon parlant amb l'acadèmia Nobel i he rebutjat el premi de literatura perquè jo no sóc Obama i si no me'l mereixo no l'accepto...). Però el tercer instint és el bo. El cap ben alt, l'oferiment al nen, la recepció de l'alegria natural del MEC davant del producte industrial i avall que fa baixada i ja et fotrà el moc demà quan li portis la poma de temporada.

També relacionat amb la sortida de l'escola, una altra forma perquè et barrin el pas al cel de les progenitores perfectes és arribar quinze minuts tard... o més. El MEC m'espera empipat com una mona. Ell sap que no me n'he oblidat i no ha patit cap trauma ell mai no ho faria . No, és petit però em coneix com si en lloc d'haver-lo parit jo fos al revés. Sap que o bé ha estat el telèfon o bé la feina o bé qualsevol contingència que m'ha fet allargar el temps com un xiclet. Aquí d'excuses no cal que en doni.

De vegades he fet broma amb la persona que s'està a la recepció de l'escola ("Podríeu posar unes lliteres en una habitació per a aquests casos i deixar-lo aquí a dormir, he, he, he"). La broma és dolenta del cagar i el MEC s'està cagant en tot, així que l'he agafat de la mà, l'he tret d'allà i he procurat que la tarda fos feliç i tranquil·la. I no, no és casualitat que en dies com aquest el MEC aconsegueixi un sobre de la seva col·lecció de cromos.

Per recordar

I l'hora de la recollida d'escola encara. Hi ha dos moments terribles en què uns minuts tard poden ser fatals o per a tu o per al MEC: les exhibicions d'extraescolars i les arribades de les colònies i/o campaments. He intentat mentir a la gran dient-li que el primer ball li havia sortit molt bé. I he aguantat estoicament la seva resposta: "Mama, ja sé que heu arribat tard i això no penso oblidar-ho". Tenia raó, no ho ha oblidat. Perdonat sí, oblidat no. Igual que l'hora d'arribada de les colònies, amb l'afegit que el patiment va ser només meu. Perquè quan vaig ser prop de l'escola i vaig veure que l'autocar ja era allà feia estona em vaig voler fondre. Però en atansar-m'hi, el MEC en qüestió no em va fer ni cas fins a uns minuts més tard. Tenia massa feina acomiadant-se dels amics per fixar-se en un adult a qui tindria disponible a tota hora durant les següents setmanes.

La llista de moments no té fi. Potser me n'hauria d'avergonyir però llavors no seria la pitjor mare del món. Us animo, doncs, a sortir de l'armari, a confessar les vostres imperfeccions i a completar-la. No em deixeu sola, sisplau.

Publicat al suplement Criatures. Dissabte

NOTA/FALCA PUBLICITÀRIA: El dijous 14 de novembre arriba a les llibreries La pitjor mare del món, el manual(Columna edicions). Un llibre que et canviarà la vida. O no. He avisat. http://www.grup62.cat/llibre-la-pitjor-mare-del-mon-113435.html

ANTERIOR

Una setmana

SEGÜENT

Autobombo