La pitjor mare del món

Anna Manso

El conte del Pla Infal·lible

La calor afecta. Un exemple? Aquí teniu el conte d’estiu de la Pitjor Mare del Món:

El conte del pla infal·lible

Hi havia una vegada una mare desnaturalitzada que va obrir un llibre per la pàgina exacta que contenia la narració en la que un pare, desnaturalitzat com ella, rebia a casa el seu nadó acabat de néixer amb un cartell que anunciava: “L’estada en aquest hotel finalitza als 18 anys”. La mare va alçar la cella dreta i va començar a calcular: “quan el petit tingui 18 anys jo en tindré... 54!”

54 li va semblar una xifra més que acceptable. Feia temps que havia decidit que no estiraria la pota abans dels 94, l’edat en la que va morir l’únic avi que va tenir el gust de conèixer. Tan li feia que l’estadística familiar s’entossudís en desmentir-li l’esperança de vida, aquell dia s’havia llevat optimista, així que va ignorar els tres avis morts als seixanta anys i va fer la resta 94-54: 40! 40 anys de llibertat! 40 anys de veure pelis japoneses i no precisament d’animació. De llegir a les sis de la tarda al sofà enlloc de fer-ho d’amagat a la banyera. De pintar-se les ungles del peu sobre la catifa persa sense por a que un accident infantil redecorés el bonic estampat. De recuperar el 80% dels seus ingressos. De viure en el nirvana del dolce far niente.

Però com s’ho faria? Com aconseguiria transformar els seus petits paràsits en ciutadans autònoms? I després de meditar quatre segons va empescar-se l’EPI, El Pla Infal·lible:

  • Treure els nens de l’escola pública Tiro-liro i matricular-los a l’Escola dels Miracles Germànics, amb educació multilingüe en català, castellà, anglès, alemany i coreà, introducció a les arrels quadrades a P5, elaboració de treball de recerca sobre física nuclear a tercer de primària i l’exigència de saber-se tota l’obra poètica de Frederic Miralpeix en vers invers a sisè de primària.
  • Acomiadar la dona de la neteja i repartir les feines de casa entre els nens.
  • Instaurar l’assistència setmanal a conferències sobre marketing directe i pla d’empresa aplicat a emprenedors menors d’edat.
  • Esborrar de la televisió tots els canals infantils i en el seu lloc abonar-se al canal temàtic “El cinema d’Andréi Tarkovski”.
  • Modificar els menús setmanals i incorporar el bròquil, les bledes i els espinacs i el fetge cinc cops per setmana.
  • Apuntar-los al casal d’estiu “Bricolatge i costura infantil”.
  • Després del casal, fer-los cosir les vores dels pantalons pel proper hivern i instal·lar el parquet i fer mosquiteres noves entre tots els membres de la família.
  • En cas de pediculosi, ensenyar-los a despollar al germà petit corresponent.
  • Proposar com a vacances ideals la famosa ruta a peu: Barcelona-Helsinki-Helsinki-Barcelona.
  • Convidar a dinar cada diumenge a la tieta Aurora, que va marxar de casa als divuit anys, i des de llavors fa el que li surt del tanga i viu feliç, lliure i realitzada.
  • La mare desnaturalitzada estava eufòrica. Faria avorrir als nens la seva estança a casa alhora que els formaria com a persones autosuficients i exemplars. Va sortir d’un bot de dins la banyera on s’havia amagat per llegir el llibre-revelació, va relliscar amb la reproducció mullada del Bob Esponja i es va fotre de lloros.

    L’únic trasbals, a banda de dues dents partides, un braç luxat i tres morats a la cuixa, va ser un estrany episodi de microamnèsia. Per molt que va provar a recordar què hi feia dins la banyera no ho aconseguia. Sabia que havia viscut una epifania, però era incapaç ni tan sols d’intuir-ne el contingut. Sabia que l’epifania l’havia provocat un llibre, però aquest havia desaparegut volant per la finestra del lavabo i, com era habitual, cap membre de la família va encertar a dir-li què era el que llegia. Sabia que la seva felicitat s’havia esvanit en topar contra el terra i no podia fer-hi res, per molt que cada vegada que veia Sesam Street i apareixia aquell ninot amb cara de meló taronja el cor li fes un bot.

    El fill gran va tocar el dos de casa als vint-i-set anys. El mitjà als trenta i el petit encara hi és, però a la mare desnaturalitzada no li importa perquè és bon nano i té el detall de llençar la brossa abans de sortir de marxa i tornar sempre, sempre, sempre, ben entrada la matinada.