La pitjor mare del món

Anna Manso

Temps lliure

La maternitat és un dels capítols més fantàstics de la meva vida, els fills són fantàstics, tot és fantàstic, bla, bla, bla... Va, parlem sense aquella màscara de somriure garratibat que se suposa que has de dur incorporada vint-i-quatre hores al dia quan has parit un fill. Parlem de coses interessants, com ara, com aconseguir temps lliure ni que sigui en petites càpsules q ue van directes a la vena.

Ara em posaré repel·lent, aviso, perquè em disposo a començar una frase amb aquelles paraules odioses: “la gent que no té fills no sap...” Doncs això. La gent que no té fills no sap que disposa d’un bé més preuat que una feina on et tractin dignament, una d’aquelles que et passen cada massa temps. Potser aquí està la gràcia, quan tens fills et converteixes en una virtuosa o un virtuós de l’aprofitament del temps per osmosi.

Aquí van uns quants suggeriments.

-Estendre la roba a ritme extremadament lent mentre s’escolta el programa de ràdio favorit que s’ha descarregat a l’mp3. O música. O un audiollibre. O el curs de japonès per fascicles. L’mp3 és el teu aliat. Recorda no netejar-lo a la rentadora i MAI, MAI, el prestis al teu fill adolescent.

-Triar un pediatra, homeòpata, etc. que tingui jocs i llibres a la sala d’espera i anar a TOTES les visites mèdiques. Un hivern especialment dur de refredats i virus pot ajudar a que t’acabis aquell llibre tan llarg que no t’acabes mai.

-Escanejar totes les botigues del barri i NOMÉS comprar roba pels nens a aquelles botigues que tinguin una botiga de roba per a tu a trenta metres. Dius que vas a comprar roba pels nens, ho fas, i, oh, és que passava pel davant i he entrat un momentet... sí, a la teva.

-Oferir-te per acompanyar al teu fill o filla a entrenaments, assaigs i extraescolars vàries, com més lluny de casa millor. No val la pena anar, deixar-lo, tornar i per poca estona refer el camí per anar a buscar-lo. No. El millor és quedar-te i aprofitar aquells cinquanta (50!) minuts pel que tu vulguis, un infinit de possibilitats s’obren davant teu. Per exemple, segur que hi ha una acadèmia de karate allà la vora. Ha arribat l’hora de convertir l’Uma Thurman a Kill Bill en una aficionada. Ah, i no cedeixis mai el torn a la teva parella o descobrirà uns beneficis que fan de mal compartir.

-Imposar un horari d’anar al llit que et permeti ser persona adulta a partir de quarts de nou, les nou o quarts de deu segons les edats. Dius que ho fas per ells, perquè necessiten descansar, i per casualitat resulta que no dius cap mentida, però sobretot ho fas per tu, per tenir dues hores, tres potser, o quatre si t’entrenes a dormir poc com aquell amic teu, mig biònic, que ha aconseguit funcionar perfectament amb només sis hores de son. Podràs veure aquella sèrie de trenta episodis que et van regalar en devedés, o escriure una novel·la o fer el que es fa més sovint a aquelles hores.

-Manipula, menteix i fes tot el que estigui al teu abast per aconseguir que als teus fills els agradin els llibres. Enlloc de sabotejadors tindràs uns perfectes aliats a l’hora d’entrar a una llibreria o una biblioteca. El mateix serveix pel macramé, les escultures amb escuradents, el criquet, la biodansa o el que sigui. Que això és teledirigir? Exacte.

-Sacrifica’t i cuina TOTS els àpats. A canvi imposa una petita condició, que ningú entri a la cuina mentre prepares els aliments. Si cal instal·la un baldó. I un cop t’hagis fet l’amo i senyor del territori aprofita l’espai per amagar aparells de tota mena: un ordinador petit, un mòbil, un step, estris de tatuatge, una diana electrònica, un puzle de 10.000 peces,... Ah, i no t’oblidis de comprar menjar preparat i d’amagar-lo al fons del congelador.

Aquests són alguns exemples però us demano que feu les vostres aportacions. El pitjor club de pares i mares de Catalunya us ho agrairà.