Criatures 20/05/2013

Socialitzar no és gratis

3 min

Fa setmanes em van arribar les cartes amb les liquidacions dels drets d'autor dels llibres que tinc editats. Allà, amagat entre els números, hi havia l'ésser amb aspecte bonrotllista que, implacable, es menja el futur del meu ofici. El personatge és conegut universalment amb el nom de socialització de llibres de lectura i ha vingut a salvar el país d'un greu, horrible, espantós problema: comprar llibres de literatura infantil i juvenil. Empirisme Els tres MECs em van veure a la cara (groga, cerúlia, tirant a verd moc) que alguna cosa no anava bé. Els ho vaig intentar fer entendre però ells, ai!, estan comprats pel personatge i s'han cregut els seus arguments. Que si així estalviem paper, que si ens responsabilitzem d'un llibre, que si l'avi de la Heidi és viu i els farà els exàmens... S'ho han empassat tot. Els ho vaig intentar rebatre. El paper no és un problema. Ho sap prou bé aquella gent tan llesta dels països del nord que es guanya la vida venent pasta de paper a base de cultivar arbres com qui cultiva tomàquets o enciams. I un llibre no cal tractar-lo com un drap brut només perquè t'hi hagis deixat uns quants euros. Com que veia que no m'entenien vaig optar per l'empirisme. Vaig mostrar-los els llibres que conservo de quan jo anava a escola. "Si la socialització de llibres hagués existit quan la vostra progenitora menjava Pantera Rosa per berenar, qui us hauria parlat d'en Jim Botó? I d'en Pitus? I dels protagonistes de La guia fantàstica ?" Ah, ara callaven. Saben que amb la socialització, aquests llibres que els llegia en veu alta a l'hora de sopar (gràcies als quals vaig endinyar-los més verdura de la que en són conscients...), no serien a casa llegits i rellegits mil vegades, conservats com a autèntics tresors. Temps difícils Amb les retallades hi ha qui diu que és necessari eliminar la despesa dels llibres de lectura i jo responc que un llibre, un bon llibre, no és una despesa, és un valor! I que per a totes les famílies que no poden pagar-los s'ha de buscar una solució que no passi per traspassar el cost a l'autor sí o sí. I que com diu el meu amic l'escriptor Eduard Márquez, a l'escola s'està estafant el nen fent-lo creure que els llibres no costen res (les lleixes de llibreries i biblioteques es deuen omplir per ciència infusa i gràcies a una indústria que deu viure de l'aire), que això de la biblioteca pròpia és de torracollons i que els llibres de literatura, total, només són material escolar que s'ha de procurar no fer malbé. He arribat a llegir que els autors el que volem és lucrar-nos a costa de l'educació obligatòria. Un argument semblant a quan s'acusa el mestre de roí perquè vol cobrar un sou digne... Potser ningú ha pensat que quan un llibre teu agrada i és socialitzat, com a premi, oh alegria, va camí de ser descatalogat. En conseqüència els autors ens quedem orfes de la nostra font d'ingressos principal i el país, a poc a poc, deriva cap a una literatura infantil i juvenil de bestseller , perquè és l'única que ven, o de traduccions (d'afortunats autors de literatures en què els escriptors no són vistos com uns atraca-nens). Dels llibres dels autors catalans en viuen moltes famílies, però, sobretot, alimenten un país de cultura i veu pròpia. Ara que les escoles i les AMPA fan les llistes dels llibres de cara al curs que ve és hora de decidir si volem que els autors catalans siguem una espècie en perill d'extinció o tinguem futur. Publicat al diari ARA, al suplement Criatures. Dissabte 18 de maig de 2013

stats