Rutina

Les expectatives són altes. Arriba el setembre i sembla que gràcies a la màgia dels fascicles i l'inici de curs tot tornarà a lloc. O això em dic jo, que tinc una remaleïda tendència a veure paisatges dels Alps on només hi ha polígons industrials transformats en after hours . La clau, analitzo, és la rutina, un vocable al qual atorgo la propietat d'actuar de bot salvavides que m'allunyi de Titanics i altres desastres. Ara bé, després de detectar certes, moltes, irregularitats en el funcionament, compilades les queixes i acceptat que el meu cervell pot estar fent un ús fraudulent de la parauleta, he decidit aplicar el mètode científic. Després d'una anàlisi exhaustiva de les cinc primeres setmanes de suposada normalitat ja puc afirmar que ha arribat l'hora de desmuntar el mite i afirmar que la rutina no existeix. Primeres setmanes Primera setmana. Té tres dies laborables, fet sospitós, però són tantes les ganes que tot comenci que tiro milles i mitja hora abans ja sóc amb els nens a la porta de l'escola. Passat el primer dia d'alegria o suplici, el segon d'aclimatació-acceptació, que ja arriba el tercer amb l'esquer del cap de setmana per anestesiar qualsevol simulacre de normalitat. Conclusió: no he tingut temps d'assaborir la pretesa normalitat. Perspectives: grans esperances dipositades en la setmana següent. Segona setmana. Cinc dies! Cinc llargs dies per fer arrelar als cervells dels menors d'edat que tinc a càrrec que la vida és així. Cinc dies de feina i dos de festa. Fins i tot l'assistència a la primera reunió de classe confirma que l'ordre germànic, per fi, regna i governa. Conclusió: no podem anar millor. Perspectives: si no fos... Tercera setmana. Primera festa local. Ja hi tornem. Una altra setmana escapçada amb només quatre dies laborables, interromputs, a més, per una visita al metge del petit a mig matí. El metge anuncia que hi haurà de tornar sis matins més, un cop per setmana. És un assumpte de vista, gens greu, però cal interrompre la rutina escolar sí o sí. Conclusió: fa olor de podrit al país de la rutina. Perspectives: la setmana següent, però, pinta millor. Coratge! Coratge! Caguntot Quarta setmana. TOTS tres menors que tinc a càrrec decideixen ser víctimes de virus i bacteris; el pare de les criatures ha de marxar fora per assumptes de feina i la normalitat i la rutina se'n van a prendre pel sac. Conclusió: la setmana resulta una estafa en tota regla i em plantejo presentar denúncia al Tribunal d'Estrasburg. Perspectives: i la setmana que ve? La setmana que ve: caguntot. Cinquena setmana. Divendres, ahir, es va celebrar la festa de la resistència indígena i, de passada, de la meva resistència a acceptar la realitat. Tornem a viure una rutinària anormalitat de setmanes amb menys dies laborables dels que diu la llei de la pitjor mare del món. Perspectives: setmanes amb visites matinals al metge, el pont de l'1 de novembre, el pont de la puriconstitució, possibles i més que reals visites de virus mutants, desastres, desastres i més desastres. Conclusió final: mai més tornaré a somiar en l'adveniment de la rutina. En lloc de supersticions que em generen frustració i falses expectatives em passo a la teoria del caos modificada segons la qual tota petita modificació sempre ens portarà al caos. Així, quan visqui una setmana de pau i ordre, sabré que sóc davant d'un fet insòlit i en gaudiré igual o més que d'una setmana de vacances. Publicat al suplement Criatures. Dissabte 13 d'octubre de 2012