La pitjor mare del món

Anna Manso

Reuniu-vos, reuniu-vos, que el curs s'acaba

Clive Owen.jpg Zoom

Clive Owen.jpg

El millor de les reunions que es convoquen per aquestes dates és que pots aprofitar per fer una becaina i no passa res. També serveixen per distingir qui s'estrena de qui ja porta moltes reunions a la motxilla. Els veterans duem ulleres fosques, o fem veure que apuntem a un paper el que sigui mentre ens tapem els ulls amb la mà fent de visera, simulant concentració, quan en realitat somiem en Clive Owen o juguem amb el mòbil. Els nous entonen el cant gregorià de les preguntes inevitables, comprensibles, esperables. Preguntes que tots vam fer la primera vegada, la segona i, alguns, fins la tercera. I ja està. No és un retret al que comença, és un crit d'alerta als convocants de les reunions. Per favor, amb la carta de convocatòria responeu JA a les preguntes:

-Quants monitors hi ha per nen?

-Quants monitors hi ha per nen el dia de piscina?

-I si no sap nedar què passa?

-Hem de posar-los la crema del sol a casa o se la posen ells?

-Hi ha baranes a les lliteres de dalt?

-I si cauen?

-Cal que duguin esmorzar?

-I si es fan mal?

-I si té por de la foscor?

-I si vull allargar una setmana de casal?

-I si es posa malalt de colònies?

-Els podem trucar a la casa de colònies? (o al monitor de campament?)

Això pel que fa a les preguntes. Per la banda de les explicacions la narcolèpsia ve provocada per la repetició de frases com ara:

-No poden portar mòbils, ni jocs electrònics, ni diners

-Puntualitat

-Que portin la crema solar arrebossada, ai, vull dir, posada de casa

-Que es facin ells mateixos la motxilla per saber què hi duen dins

-El casal no és com l'escola, venen a passar-s'ho bé

-Ja han treballat prou durant tot l'any

-Fomentarem la convivència i els hàbits

-Que duguin roba còmoda

-Que no s'oblidin la gorra, el sol crema

-Que tot estigui marcat

-Els monitors són de confiança

-El menú és variat i adequat a l'estiu

-Acabarem de confirmar les sortides la primera setmana de casal

-Que ningú s'oblidi de signar l'autorització si ha de venir una persona diferent a recollir al nen

I no sé perquè sempre s'obliden de donar consells fonamentals:

-Que ningú s'oblidi de recollir el nen.

-Les sandàlies de talons estan prohibides.

-No ens fem responsables de la roba estripada, especialment de les peces de roba de més de 60 euros.

-Si algú té una criatura amb una habilitat especial per pujar als arbres i no baixar-ne que avisi. El mateix serveix per a les teulades, antenes de telefonia i altres reptes escaladors.

-Si algú s'oblida de recollir el nen se li cobrarà tarifa de pernoctació de l'Hotel Arts.

-No es permet mossegar als monitors. Ni per part dels nens ni per part dels pares.

-El monitor és més jove que tu però no és idiota.

-En cas de monitor idiota es prega dissimular. Especialment en el cas dels agrupaments i esplais, on ben sovint els monitors no cobren res.

-Els monitors d'agrupaments i esplais que no cobren res no fan cangurs gratis als domicilis dels nens.

-Fomentar els hàbits vol dir procurar aconseguir que els nens no mengin espaguetis amb els dits. Es demana col·laboració de les famílies.

-No es permet als pares presentar-se al campament perquè, oh, casualitat, passava per aquí...

-Definitivament no s'instal·laran webcams ni al campament, ni al casal.

-Als nens que tornin a casa sense esgarrinxades, morats, estrips, ronya, suor, pintades i tatuatges de calcomania se'ls retornarà un 50% del cost del casal o campament o colònies en concepte d'avorriment.

-I, per favor, insistim, el monitor aquell que s'assembla al Clive Owen, NO és el coordinador del casal i NO atendrà cap consulta. El grup de mares de sempre i aquell pare, per favor, que desisteixin.