La pitjor mare del món

Anna Manso

(Presumpta) Realitat

Què vol dir presumpte ? Ah, doncs és... ¿de debò ho vols saber? Mira, he comprat croissants per berenar... D'acord. Presumpte és un pispa, vull dir, una persona a qui acusen de fer alguna cosa dolenta i a qui han de jutjar per decidir si és un xoriço o si s'havien equivocat i miri vostè perdoni. Com aquell dia que algú va fotre mà a la guardiola del teu germà. Ah, no ho recordes? Sí, i el teu pare i jo vam investigar i vam decidir (que és com jutjar però molt més ràpid) que havies estat tu. Vam sospitar perquè t'havies comprar quatre sobres de cromos i no tenies ni un ral! Però fins que no vam descobrir la ditada de Nocilla a la guardiola, que mira que s'ha de ser cafre per deixar un rastre tan poc subtil (ja t'explicaré un altre dia què vol dir subtil ), i no et vam fer confessar que sí, que t'havies apropiat dels euros, deia que, fins llavors, eres presumpte. Sobretot perquè t'esgargamellaves cridant que eres innocent. Presumptament. I va resultar que no ho eres i ara no facis veure que no. Això, sí, com el senyor que es va casar amb la princesa i es va creure molt llest. Presumptament. I molts més. Ja sé que manen, però són uns bandarres, així que tu no ho tornis a fer!

Corrupció

De debò que no vols els croissants? Mira que són de xistorra. Vaaal, ja t'ho explico. Corrupció vol dir corromput, fet malbé, podrit. Els senyors i senyores que són corruptes (presumptament, fins que no els jutgin) no s'han fet malbé com el cos dels zombis. S'han fet malbé l'esperit. Doncs perquè s'han quedat diners que eren nostres. Que no va així! Si ens els tornen no te'n toca ni un euro per comprar-te la PSP! Si els tornen... van a la caixa que és de tots per pagar hospitals i fanals i coses per l'estil. Sí, també paguen aquells trens buits. Sí, i aquella estàtua esgarrifosa de la rotonda de la carretera. Com? Que si fossis tu també te'ls quedaries perquè l'estàtua és un cagarro?! Escolta, xato, que són nostres, els diners, i si no ens agraden les escultures ens queixem. Ja, no ens fan mai cas, però és perquè no ens hi posem de debò, a queixar-nos. Va, oblida la rotonda i escolta. Aquesta colla de gamarussos s'han quedat els diners perquè això de creure's molt llest és una mena d'epidèmia, com la d'aquell any que tothom va agafar la grip menys tu i et vas empipar com una mona perquè no et vas saltar ni un dia de classe. Però de vegades el que passa és que hi ha gent que els dóna diners a canvi que els facin un favor o que els aconsegueixin coses. Sí, com quan la teva germana et va fer l'entrepà de l'esmorzar durant una setmana a canvi que m'escalfessis el cuc de l'orella dient que era superresponsable i que podia tenir Facebook. Si em torno a assabentar que feu aquestes coses... No, no sortiràs per la tele... Mira, et quedaràs sense veure-la.

Més preguntes

Parlen de Suïssa no perquè sigui un país molt bufó. Ni perquè tingui vaques. Ni rellotges de cu-cut. Ni la Heidi. Ai! No saps qui és la Heidi... tant se val. Allà hi van tots els barruts que treuen diners d'amagat sense pagar el que toca aquí i els tenen guardadets en un banc que no diu ni piu. És el secret bancari. Interessant? Ho trobes interessant? Què diries si un dia el teu pare i jo et diem que no et paguem els espaguetis? Ni les vambes pudentes? Ni la llitera? Doncs això és el que passa si no paguem el que toca. Ah! Ara sí que vols els croissants. Doncs mira, fill, t'he de confessar una cosa, així, xerrant xerrant, me'ls he jalat . No, presumptament, no. De debò.

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 22 de febrer de 2013