La pitjor mare del món

Anna Manso

Premi!

premi.jpg Zoom

premi.jpg

D'aquí a dos mesos farà un any que vaig inaugurar aquest bloc i em ronda pel cap inventar-me el premi honorífic de La Pitjor Mare del Món. Honorífic perquè al llarg d'aquests mesos no he guanyat cap de les timbes de pòquer a les que he participat, ni m'ha tocat la Primitiva, ni he pogut estafar al banc. Una llàstima. Primer vaig pensar en un premi amb una sola categoria. Una categoria positiva. Premiar a qui entre tots consideréssim digne de formar part del club. Per entendre'ns, algú que fos dels nostres. Com va demostrar la gran Elvira Lindo al seu article Madres perfectas (http://bit.ly/e219wy) o el pediatra Carlos González amb el seu llibre En defensa de las vacunas. Tots dos han fet emprenyar les perepunyetes integristes que ens repassen de dalt a baix amb cara de “això vol dir que no ho has intentat prou” i es mereixen ni que sigui una piruleta. Però unes declaracions de la Honorable Consellera Rigau li han fet guanyar un lloc a una segona categoria, la d'aquells personatges que mai voldríem al nostre club per sabotejadors. L'Honorable Consellera va assegurar que, evidentment, seria mooooolt millor que enlloc de quatre dies seguits de festa aquests fossin repartits al llarg del curs. Vaig fer la suma, quatre dies de setmana blanca + tres dies de lliure disposició ja existents = HORROR!!!!!!!!!!!!!!!!! També és veritat que va parlar d'escurçar una mica el final de curs com a alternativa. És curiós com la setmana blanca ha passat a ser “una mica” de final de curs, una cua sense massa problemes quan, al parlar de la setmana blanca, els quatre dies eren més odiosos que la plaga bíblica de llagostes. Però el que més s'ha publicitat ha estat la primera opció, la que ens amenaça als pares i mares treballadores a driblar set vegades el fat dels dies de lliure disposició. Tots aquells que no tenen família a qui encolomar els nens, o que no poden “estar malats” set dies a l'any, les paraules de la responsable del calendari escolar els té amb atacs d'insomni i tranquimazins. Perquè mira, la setmana blanca podia ser una circumstància adversa o no però sempre podies apuntar als nens al casal, igual que ho feies CADA ANY, la segona setmana de setembre, quan encara no havia començat el curs. O aquella segona setmana els nens es deixaven crionitzar al congelador de casa? Perquè jo no vaig saber enquibir-los.

En fi, que amenaço amb el premi i us convido a suggerir candidats i candidates per a les dues llistes. La del privé i la del dret d'admissió. Tan de bo pogués sortejar una estada a un balneari entre totes les persones que hi participin, però només puc oferir-vos el meu etern agraïment.