Pla d'empresa

Fa dies que no escric. El trasllat al diari ARA, o el pont, podrien ser una excusa, però la realitat és una altra. El que m'ha bloquejat ha estat el tic-tac que s'activa cada mes de novembre. Ha començat el compte enrere. La infraestructura nadalenca vol un pla d'empresa que s'ha d'activar amb el temps necessari. Hauria de tractar a la meva família com un grup humà unit pel caliu de les festes, però la vida m'ha empès a convertir-me en la pitjor mare del món i el que vaig fer fa un parell de setmanes és convocar a la part contractant de la primera part -el meu home- a una reunió a un bar. Els afers importants cal abordar-los lluny de casa, amb un cafè i un entrepà de truita de patates.

La fatalitat ha volgut que dos dels nens celebrin els aniversaris el mes de desembre i la circumstància nadalenca es complica encara més. Encara recordo quan el gestor em va felicitar per haver encertat amb el mes de naixement. “Et desgravaràs el mateix que si hagués nascut el gener i el nen només et generarà despeses un sol mes”. I també vaig rumiar amb alegria que m'estalviava un any d'escola bressol per haver estat tan llesta de quedar-me embarassada un mes de març. Ara, em cago en tot.

La part contractant i jo vam obrir el notebook, vam crear un document d'Excel i vam començar a repartir regals segons la data i la persona que regala (avis, tiets, nosaltres...). Podríem tirar milles i deixar que els avis i tiets regalin el que els plagui, però l'experiència és un grau i em nego a suportar una altra punyeteraHarley Davison mida nen, d'aquelles grosses, que funciona amb una bateria que dura un minut, que ocupa mitja habitació i que fa més soroll que tota la flota de neteja de la ciutat. I tampoc vull traumatitzar el nen amb el típic regal pedagògic tipus “passa-t'ho pipa aprenent arrels quadrades”. És censura? Sí, i de la bona.

Així que durant una hora i escaig vam estudiar fotos, desxifrar els gargots dels nens, obviar aquelles pàgines en les que tot estava assenyalat (s'ha de generar un cert mal rollo, perquè els nens no creguin que els reis són més collonuts i enrotllats que els pares. I si ja saben la realitat de la vida, s'ha de generar un cert mal rotllo perquè sóc de l'opinió que si no hi ha conflicte intergeneracional els nens se t'instal·len a casa fins els 30 anys, i això si que no), comparar preus segons els proveïdors, treure la llibreta amb les notes que havíem pres mentre fèiem treball de camp a la jogueteria preferida del barri, vam fer un brainstorming per pensar idees de regal que no siguin joguines ni roba, i al final vam adjudicar el regal corresponent a la casella corresponent seguint un criteri clar: el que ens dóna la gana.

Un cop feta l'adjudicació, vam fer un briefing per repartir-nos les tasques, vam acordar dates de lliurament i vam convocar una reunió per a la setmana del 20 de desembre per tal de revisar el desenvolupament del pla.

No sé què em passa que des de llavors enlloc de veure nens, veig target i públic objectiu, quan m'aturo a un aparador rumio en estratègies de compra i quan trec diners del caixer, enlloc de diners, veig líquid i volàtil.

Però és el que té el Nadal, que és molt bonic, i molt tendre, i ens transforma l'esperit.