La pitjor mare del món

Anna Manso

Pare i filla

Zoom

Ara que hi ha tantes plataformes per veure bon entreteniment en alta qualitat, amb preus ajustats i en VOS, a mi, ves, no em cal. Només necessito ajuntar el pare de les criatures i la menor d’edat a càrrec (MEC) número 1 i comença l’espectacle. Com que el pare de les criatures i els MEC es parlen en castellà, i jo sóc partidària de les versions originals, escriuré les citacions en l’idioma de Los Chichos.

Pírcings

El pare de les criatures, quan la va veure amb el seu primer pírcing, de seguida va advertir-li que no la volia a la vora en cas de tempesta. Com que la MEC número 1 està Adolescentis comunis de la branca no irònica, no va entendre res i va fer falta que el pare de les criatures l’hi aclarís: “ Con eso que te has puesto ahora eres un pararrayos, y yo paso de que nos caiga uno cuando llueva. Si eso, tú te largas lejos ”. No cal dir que la frase s’ha anat repetint a cada nou pírcing, perquè la MEC du les orelles bastant guarnides. I quan fa uns mesos es va fer l’últim forat, el pare de les criatures no ho va poder evitar i la va batejar definitivament: “ Eres un colador ”.

El més divertit no és el que diu ell, sinó la reacció d’ella. La mirada furiosa i ofesa, les celles corrugades per un tsunami d’indignació, la immensa cabellera negra movent-se atramuntanada, i la resposta, un moc que és tot un clàssic: “ No te enteras de nada, papa, eres un yayo ”. A ell tant se li’n fum. És més, somriu satisfet per haver aconseguit el seu objectiu, desactivar la provocació adolescent construïda a base de pírcings amb unes senzilles paraules.

Plagiant el Jep Cabestany

La MEC ha patit un canvi. De la nena-noia de primer d’ESO que es vestia amb un combinat de vestits i altres subtileses, ha assumit la feliç personalitat del que el seu pare anomena una “ perroflauta ”. En aquest punt tots dos hi estan d’acord, i ella s’ho deixa dir amb alegria, perquè n’està molt orgullosa. Però així com ella s’ha convertit en la fan número 1 de David Fernàndez, ell es peta de riure amb el Jep Cabestany, un dels personatges de ficció del programa de RAC1 La competència i assot dels perroflautes. Tot i que la MEC sap que el Jep és un personatge inventat, i que el seu pare només el cita per fer-la enrabiar, si convida uns quants amics seus i el seu pare li diu que després desinfecti la casa de polls, ella brama com una sirena d’ambulància. No cal dir el sarau que es va organitzar a l’estiu quan la noia va tornar de fer el Camí de Sant Jaume amb els seus amics... amb inquilins als cabells. Vaig estar a punt de vendre bosses de crispetes per rematar l’espectacle.

Sessió contínua

Ara l’objectiu de les pulles del pare de les criatures és el nou costum de la mossa de comprar-se jaquetes de segona mà, d’estil anys vuitanta: “ ¿Eres consciente de que es la chaqueta de un difunto? ” Però cal dir que la noia n’està aprenent i ja no se sulfura. Ara fins i tot li segueix el joc, i quan torna d’un mercat de segona mà i ell li pregunta què s’ha comprat li respon “ Otra chaqueta de un difunto ”.

Sí, l’espectacle no és tan complet, però no m’importa. Perquè el que faig jo és aprofitar l’avinentesa per fer el paper de progenitora comprensiva. Perquè, a veure, ara que la noia té setze anys i, malgrat les bromes, està passant aquella etapa de més unió amb el seu pare, com mana el cànon, alguna cosa havia de fer servidora per no perdre pistonada. O no?

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 7 de novembre de 2015.