Ones electromagnètiques

El nen arriba a casa, es distreu, rondina i fa el ronsa fins que abdica i es tanca per fer els deures a l'habitació. Quan acaba es trastorna.

L'ordinador nou funciona fins que deixa de funcionar.

El nen es llança contra els deures del seu germà gran, els guixa, els escup, entra a la cuina, aboca sucre al brou, apunta, encerta i es pixa als hibiscs de la terrassa del veí de sota.

L'ordinador emet un missatge inquietant «recuperant el sistema». Quan enllesteix el procés s'han perdut tots els fitxers i programes.

El nen brama «papa i mama cara cul!». El germà gran plora. El veí truca a la guàrdia urbana i denúncia a la família del pis de dalt.

El pare persegueix el nen mentre la mare furga dins l'ordinador. El nen s'amaga dins l'armari de les escombres. Els arxius no apareixen. Els pares suen.

No hi ha volta de full, s'han d'instal·lar tots els programes de nou. És possible que existeixi una còpia dels arxius al disc dur extern. Paciència i fe. Fe i paciència.

El nen és aïllat fins que es calmi en un entorn segur on no pugui fer mal a ningú -inclòs ell mateix-, ni malmetre cap objecte. El pis és petit i l'únic lloc que reuneix aquestes característiques és el plat de dutxa.

La lluita ha estat dura i els pares s'intercanvien els papers, però són els pitjors pares del món i alguna cosa falla.

L'endemà el nen es desperta i emet la musiqueta de benvinguda del sistema operatiu Finestres. Més tard, per esmorzar, l'únic que demana és la contrasenya. I a l'hora d'acomiadar-se anuncia que s'ha produït un error que ha impedit que s'obrís el navegador i pregunta si envia un missatge de notificació a Can Finestres o si es reinicia. La mare dubta. El nen tanca els ulls, sembla que tingui un atac de narcolèpsia, ronca i cau rodó, fins que als pocs segons es desperta, s'alça com si res, emet la musiqueta d'inici i se'n va tan tranquil cap a l'escola.

L'ordinador s'obre i sona un pet de benvinguda mentre a la pantalla apareix el missatge «No vull anar a escola». A la finestreta de la contrasenya aquesta ha canviat i l'única que funciona és «Bob Esponja» .El programa editor de textos es nega a funcionar mentre una veu mecànica repeteix fins a onze vegades «per què he de fer-me el llit i parar taula cada dia? És una injustícia». Al final la veu calla i el programa sembla que s'obre.

Al final del dia el balanç és positiu. El nen no ha fet ni una falta d'ortografia. «Sembla que tingui un corrector lingüístic instal·lat», exclama la mestra-, i ha tret un deu en càlcul mental. L'única pega és que l'han canviat de taula perquè avui s'ha mostrat incompatible amb l'Eva, la seva millor amiga. I pel que fa a l'ordinador, aquest ha funcionat a un ritme intens i caòtic però avui la mare ha produït un text amb una visió fresca, nova i sorprenent. Algú li aconsella que escrigui llibres infantils perquè ha aconseguit copsar a la perfecció l'esperit d'un nen.

L'endemà la mare troba una oferta interessant al diari, un nou programa informàtic per a la gestió domèstica: comptabilitat, llista de la compra, calendari d'activitats, recordatori de tasques amb alarmes al mòbil... La mare mira el pare, s'alça i anuncia: «Vaig a la botiga d'informàtica i ara torno».