Criatures 10/02/2016

Monòleg mental

3 min

Quan compti fins a tres els lectors podran gaudir d’un accés premium a la ment torturada i complexa de la pitjor mare del món. L’accés és per a un temps limitat per no ferir la sensibilitat dels lectors. I per no marejar-los. Tres, dos, u...

Som-hi

Caguntot, el MEC número 3 torna a estar enganxat a l’ordinador. Esclar que està jugant al Minecraft, i l’altre dia vaig mirar tots aquells tallers de robòtica i n’hi havia uns quants que oferien aprendre a programar precisament aquest joc, que, per molt que m’expliqui de què va, sóc incapaç d’entendre i que només sé que és com un Lego però estranyet i digital. Va, el deixaré una estoneta més. Sí, sí, una estona i prou. I mentrestant aprofito i cuino el sopar mentre m’escolto el podcast d’aquell programa de ràdio sobre llibres en què no parlen mai de mi i gairebé de cap autor de literatura infantil i juvenil però que m’agrada. La, la, la.

Caguntot, com passa el temps! Després de cuinar he aprofitat per tenyir-me i després per veure si algun dels participants al club de lectura Llibre de família havia deixat algun comentari i fa dues hores que el MEC número 3 està enganxat a l’ordinador. Ara hi aniré i li diré que s’ha acabat. I que havíem quedat que una hora i prou i que no pot abusar de la meva confiança. Però, esclar, també és cosa meva. Perquè m’he penjat. No m’hi enfadaré. Hi aniré, li diré que prou i ja està. I si li oferís una alternativa? Sí, sí, això és el que necessita. Alternatives: llegir no, que no vull que odiï llegir. Dibuixar. Si li dic jo em dibuixarà una botifarra amb una nota: “Dedicada a ma mare”. Que m’ajudi a fer de jardiner de les plantes del pati. Sí, això, li diré que m’ajudi a treure les fulles seques, que remeni terra, contacte amb la natura... Oh, que bonic i que ideal.

Que n’aprengui

Però què faig! Estic com un llum. Té deu anys, l’alternativa que se la busqui sol, que espavili. Que n’aprengui ( copyright by Laporta). I si s’enfada doncs que es desenfadi. Ai!, però quina mandra tan immensa que s’enfadi. Una mandra eterna. Perquè s’enfadarà, es llançarà a terra i reptarà com un cuc per fer-me palès que la vida sense ordinador el converteix en un invertebrat desgraciat, i jo he tingut un dia carregadet. O hauria de dir uns anys carregadets... Que dur ser guionista i escriptora catalana, per favor! Que dur que és, a veure si se m’acut una idea de negoci i engego la cultura a pastar fang... Ei, ja ho tinc, li diré que m’ajudi a inventar-me un negoci, i així, com si res, pam, li tanco l’ordinador.

No, no, canya, canya, canya. Li demano que tanqui l’ordinador, o el tanco jo i abans que tingui temps d’emprenyar-se li dic que m’ajudi a pensar un negoci. I si no vol? Ja ho tinc! Li oferiré un tant per cent dels guanys del primer any. Pobret, no sap que el primer any no es tenen guanys, però tant és. Ja ho descobrirà i serà una bona manera perquè sàpiga el pa que s’hi dóna i que fins i tot ta mare et pot ocultar informació privilegiada i enredar-te. La vida és dura. Molt dura. Va, vinga, som-hi... coi! Però si ja són quarts de nou, i a veure a qui li toca parar taula. Per favor, que sigui ell, que sigui ell... bingo! (veu externa) “Neeeeen, deixa l’ordinador i para taula, i si no ho fas en tres segons ho farà el teu germà i tu reculls la cuina”. Oh! M’encanta manar i encara més que em facin cas a la primera. Llàstima que passi tan poc sovint com el cometa Halley.

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 12 de desembre de 2015

stats