Mares de Windows i pares de MS-DOS

A l’albir de la nostra civilització, ara fa uns 30 anys, els ordinadors personals es van començar a escampar per les llars del món occidental. No s’assemblaven gens als ordinadors d’avui. Els obries i t’apareixia una pantalla negra amb una C parpellejant. Calia escriure-hi una ordre i la màquina obeïa. Només una ordre. I quan acabaves n’entraves una altra. I anar fent. Aquesta manera de funcionar s’anomenava MS-DOS. Simultàniament, sant Steve Jobs i el seu amic Steve Wozniak van crear una altra manera de funcionar, el sistema Mac, que permetia fer moltes, moltes coses alhora a l’ordinador i anaves obrint finestres i més finestres, i au, vinga finestres. Era tan bonic que l’espavilat d’en Bill (Gates) ho va copiar, vull dir, adaptar, i va néixer el sistema Windows. I, a tots, aquest anar obrint finestres ens va semblar meravellós. I per què deixo anar aquesta pallissa històrica? Doncs per explicar que les mares som de Windows i els pares de MS-DOS. Però que això pot canviar. Tres coses, dues maneres Les mares (i les dones que no ho són) tendim a fer tres coses alhora. Jo, per exemple, sóc capaç d’endreçar la farmaciola mentre penso en el tema de l’article de la setmana que ve i, alhora, faig llegir el més petit dels menors d’edat que tinc a càrrec. El pare de les criatures, no. Ell primer endreçaria la farmaciola. Encara que la casa es cremés. Encara que el termini de lliurament de l’article fos fa dos dies. Encara que el petit amenacés d’aprendre l’alfabet ciríl·lic i oblidar el nostre. I quan acabés, escriuria l’article (suposant que l’hagués d’escriure ell, que no és el cas). El petit seguiria empipat com una mona i ara, a més de l’amenaça inicial, n’afegiria una altra: inventar una aplicació per al mòbil que llegeixi sola perquè no calgués aprendre a llegir l’estúpid conte infantil que ha escrit la mama. Quan el pare de les criatures acabés d’escriure (repeteixo, en el supòsit que l’escrivís, que ningú pensi ara que rellogo l’article), llavors agafaria el petit indignat i el faria llegir. O ho intentaria. És a dir, jo duc instal·lat el sistema Windows i ell va amb MS-DOS. La llum Sempre havia pensat que anar obrint finestres i anar acumulant tasques de manera simultània estava molt bé. Que estava esgotada i atabalada però que era fantàstic tenir la capacitat paranormal d’arribar a tot arreu. Fins que, en llegir el llibre El cerebro femenino de la Dra. Louann Brizendine, vaig veure la llum. La doctora qüestiona l’eficàcia i la bondat del sistema multitasca i defensa la manera seqüencial de funcionar dels ens masculins. De cop vaig visualitzar aquella vegada que, en sortir de l’escola, vaig tornar-me’n sola, oblidant el nen a qui havia anat a buscar. Tot per la punyetera mania de fer-ho tot en el mateix moment. I no cal. Prou El millor de ser la pitjor mare del món és que no cal ser perfecta. Així que s’ha acabat. Regalo el do de pa sucat amb oli de cosir, llegir i ballar claqué alhora. No puc més. Sé que als fills els costarà d’entendre que ara sóc com el pare i que quan cuini només podré... cuinar! I al pare de les criatures també li costarà una mica perquè haurà d’assumir part de les tasques múltiples que fins ara feia d’aquella manera tan ràpida i nefasta. I a mi mateixa em costarà adaptar-m’hi, ho admeto... però ho he de fer, pel bé de la meva salut mental i per la salut de la meva família. Ara mateix em desinstal·lo el meu sistema i m’instal·lo l’MS-DOS. Publicat al suplement Criatures. Dissabte 10 de març de 2012.