Imitació

En un article recent vaig enunciar la hipòtesi que la teoria de l’aprenentatge per imitació no és infal·lible, ans al contrari. Però rumiant-hi millor me n’he de desdir. Perquè funciona... mentre la persona a imitar sigui qualsevol menys la seva progenitora. Els menors d’edat que tinc a càrrec (MEC) posen en quarantena tot allò que els dic, i mentre ho passen per l’antivirus detecta endinyades maternes, decideixen imitar-me només un 2,3% de les vegades.

Models

Llavors, qui són els seus models? Amics, ídols youtubers, personatges de ficció o no, germans, cosins, cosins segons, cosins segons d’amics dels seus amics, progenitors aliens... I a sobre no em puc queixar, perquè gràcies a aquest fenomen part de la meva vida professional és immensament més fàcil. Perquè això que passa a casa meva també passa a les escoles. Un mestre es pot gastar les cordes vocals i la imaginació explicant i demostrant que els treballs de la mena que sigui fets a la primera no funcionen, que cal reescriure i refer. Però arriba una escriptora, com per exemple jo, i els hi diu una sola vegada, i encara que ho hagi dit a les nou del matí i tots semblessin entotsolats i letàrgics, de sobte als alumnes se’ls desencaixen les mandíbules de la sorpresa, i en acabar els mestres t’agraeixen la visita amb llàgrimes als ulls.

No m’enganyo. El fenomen no es limita a casa meva i a les escoles. És universal. Els profetes en terra pròpia són la minoria més minoritària del planeta.

Per això no cal trencar-se les banyes davant d’aquest fet. Jo, però, l’aprofito per activar el mecanisme de la prudència i la manipulació. Prudència perquè cal saber d’on ve la nova paraula de moda, el desig sobtat de dur una gorra de gairell o una mena de pantalons estranys, de gastar una broma pesadeta determinada, de fer una col·lecció de cromos que ens descapitalitzarà, segur, o d’unes misterioses ganes d’estudiar.

Una vegada detectada la Denominació d’Origen de la nova tendència artística, cultural, postural, espiritual o ritual, cal actuar en conseqüència. La majoria de les vegades implica no fer res i avall que fa baixada. Però hi ha cops que és bo saber que l’element X és especialment bona influència... o tot el contrari.

Manipulació

La manipulació parteix de l’anàlisi per treure’n un profit egoista. Es tracta d’aïllar el resultat de la cerca fins que trobo qui és la persona més influent i aprofitar allò tan tòpic de “la informació és poder”. Poder per refregar per la cara als MEC, sense que es noti que els hi refrego per la cara, que l’X en qüestió llegeix i/o estudia i/o es dutxa cada dia i/o endreça l’habitació una vegada per setmana i/o quan era petit feia tot això... mentre em mossego la llengua i no deixo anar la funesta frase “No com algú que jo em sé...”

Si l’X és algú que viu a la vora, abans el convido a casa a menjar patates xips industrials i li trec la informació que m’interessa. I si és un ídol de YouTube o m’ho invento o faig una cerca real per can Google i segons el que trobo, segueixo amb l’opció d’inventar-me la informació. O sigui, que es tracta d’aconseguir que els MEC m’imitin en allò que vull encara que sigui per via interposada, tenint molta, molta, molta cura que això darrer no ho sàpiguen mai. I ara que ho penso, millor que no us imitin a vosaltres i que no els vinguin massa ganes de llegir aquest article.

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 30 de maig de 2015