La pitjor mare del món

Anna Manso

Error del sistema

Error-Windows.jpg Zoom

Error-Windows.jpg

Parlem d'escoles? Va, parlem d'escoles i preinscripcions. Ho vaig prometre i avui una cagada històrica del sistema informàtic que envia els SMS per avisar-te que tens plaça assignada m'hi ha fet pensar. No m'ha passat a mi sinó a la S. Va demanar el miracle de l'assignació a una llar d'infants municipals de Barcelona i li han enviat un SMS anunciant-li que... (llegir en veu alta i cantant tipus gospel:) ALELUIAH, ALELUIAH, ALELUUUUIAAAAH... li havien atorgat la plaça!!!!!. A la S. li ha faltat temps per córrer fins a l'escoleta per descobrir que... Oh, vaja, era un error informàtic i que li havien assignat plaça a la nova llar d'infants. Tan nova que encara no està construïda. Ho sé perquè, en teoria, l'escola la faran just al meu carrer. Efectivament, fa un mes i escaig que van tirar a terra una entranyable pista de tennis i unes construccions velles i tronades. Però fa setmanes que els únics éssers vius que tresquen pel solar on ha d'anar el flamant equipament són els gats, les mosques i els cosins dels bacteris E. coli. De paletes treballant res de res. La previsió és que obri el mes de gener. El fill de la S. Només podrà gaudir de plaça pública uns sis mesos perquè el 2012 farà els tres anys. Això si les previsions d'inaugurar pel gener i el tarot Lola es compleix. I encara pot donar-se per satisfeta! Jo vaig tard. Fa onze anys quan vaig preguntar per inscriure a la meva filla gran la persona que m'atenia gairebé es fot a plorar. Les probabilitats de la meva filla eren de -1.405.589 % . Tenia raó. No va entrar.

Però un altre descobriment tan entranyable com la difunta pista de tennis és que de vegades, quan insisteixes any rere any i entres a l'escola que volies, un cop hi ets dins no tot és el que sembla. Un dia d'aquests, quan ja ningú em pagui res per escriure, ni en euros, ni en gallines i quilos de farina, muntaré un curs sobre traducció de llenguatge preinscripcionil a llenguatge humà. S'ha fet molta conya sobre el significat de les «moltes possibilitats» dels pisos semienrunats, o dels minipisos de 30 metres quadrats, «ideals parelles» (amb els horaris canviats), però el tema de «deixem que cada nen segueixi el seu ritme», «aprenen a aprendre», «agenda21», «transversalitat», «escola oberta», de vegades es el que és i tot va bé i de vegades es tradueix en experiències surrealistes. L'escola oberta, per exemple. Una escola on les famílies encaixen sense problemes. Encara recordo amb feredat una bonica conversa a crits amb una responsable de l'IMEB. Jo no cridava, cridava ella perquè estàvem mantenint una reunió que s'allargava i li vaig demanar si podíem anar al gra, que els pares i mares que érem allà com a membres de l'AMPA, estàvem ocupant el nostre horari laboral de forma totalment altruista, i es va sulfurar. Va respondre'm que no teníem temps per allargar reunions però sí per anar a xerrar amb el diari del barri. Jo no entenia res. Resulta que el diari del barri havia tret en portada una foto de l'escola, per denunciar que unes obres promeses de fa molts anys, no s'havien fet encara, ni tenien data al tarot Lola, sempre tan útil. Quin bonic record. Ja ha passat el temps, les obres s'han fet. He canviat d'escola i la vida segueix. Les pífies del sistema d'ensenyament, públic, concertat, el que sigui, persisteixen. Ja ho sé, els pares i mares som nefastos, qui sóc jo per desmentir-ho. Però les cagades històriques informàtiques foten. I si no que li preguntin a la S.