La pitjor mare del món

Anna Manso

Eleccions

230420~1.JPG Zoom

230420~1.JPG

Votació a la vista, i molt més emocionant que la del 22 de maig que té el mateix efecte que els matalassos Flex. Les municipals m'han pescat enfeinada però no descarto presentar cent candidatures LPMM (La Pitjor Mare del Món) a la convocatòria del 2016. Si Josep Anglada ha estat capaç la LPMM no pot ser menys.

La votació de la que parlo és la que ha de decidir els guanyador o guanyadores al 1r Premi La Pitjor Mare del Món en les dues categories: llista d'honor i llista de deshonor. Els candidats, proposats per mi mateixa i per tots aquells que us heu volgut inspirar, són:

LLISTA de DESHONOR

VALERIANO GÓMEZ, per la seva brillant iniciativa pedagògica de crear aules immediates al costat de la sala de parts. Bé, ell va parlar d'escolaritzar els fills immediatament després de néixer, però vaja, la proposta de don Valeriano va per aquí. Hi ha qui pot creure que com a pitjors mares del món, hauríem de defensar la idea d'endossar les criatures a la velocitat de deglució d'un entrepà de pa Bimbo sense crosta amb Nocilla. I no. Per què si els nens se'n van a escola projectats des de l'interior de la mare... quina coartada tindran les dones que pareixin per agafar-se la baixa? Quina excusa barata podran argumentar davant la societat per quedar-se a casa refent-se d'un embaràs combinat amb una vida laboral extrema? Cap. Les mares acabades de parir no foten cap pena, ni són dignes de commiseració. Necessiten aquells deliciosos nadons a qui tothom fa magarrufes i cursilades varies, per estar-se uns mesos sense treballar i que ningú les titlli d'aprofitades, fleumes, barrudes i barjaules.

L'HONORABLE CONSELLERA IRENE RIGAU, per la gran idea d'esmicolar la setmana blanca, ajuntar-la amb els dies de lliure disposició i repartir aquests vuit dies de «vacances» al llarg del calendari escolar, com si fos un confeti fastigós que algun sàdic ha dut a la festa d'aniversari del teu fill. A algú se li ha acudit engegar la Setmana Santa a prendre pel sac i establir d'una vegada per totes una setmana de vacances fixa, única i inamovible a principis d'abril, ara i per sempre? Ajuntar tots els dies de lliure horriblició, vull dir disposició, eliminar l'absurd 8 de desembre (el 6 també fa nosa, però ens ateny, ens agradi o no a tots, no com el dia 8), reduir els dies del pont de Setmana Santa (cal que tothom celebri el divendres Sant, o el dilluns de Pasqua?). En fi, a ningú se li ha acudit. I se'ns presenta un curs 2011/2012 fascinant. La setmana blanca no agradava a tothom, però es podien muntar casals, sortides, coses... Què es podrà fer per conciliar la vida mental, vull dir laboral dels pares i mares amb els set o vuit dies de lliure disposició, tan aleatoris i inesperats com l'atac d'un virus de gastroenteritis? Ja us ho dic jo. Ampliar les sales d'atenció psiquiàtrica.

ANGELINA JOLIE i BRAD PITT. Angelina, Brad, estimats, no cola. No cola que estigueu per tota la vostra corrua de fills, i que alhora sempre us presenteu de forma impecable només ajudats pels favors de la mare natura. No tot pot ser tan perfecte perquè creeu falses expectatives. Sí, ens foteu ràbia. Sou guapos de collons i ens agradeu a nivell hormonal, però la vostra imatge sempre amb els nens penjant com uns birkiquis qualsevols, aquella estampa de United Colors of Bennetton, aquell parir a l'Àfrica tan políticament correctes ens treu de polleguera. Que tot costa més com diu l'entrada fundacional d'aquest blog. Mireu, des d'aquí us convido a que sortiu de l'armari, a que us relaxeu... sigueu imperfectes, arrugats, estriessats (una persona amb estrès i amb estries), i no per això menys estupendos. Foteu un crit, cuineu varetes de peix Findus, amagueu-vos a la dutxa per llegir o llimar-vos les ungles, foteu la bola que teniu una reunió quan vulgueu saltar-vos una conferència pesada sobre pedagogia, dormiu al cinema mentre els nens s'empassen Winnie the Poo y las mariposas traumáticas... Però us aviso, un cop comenceu ja no ho podreu deixar.

LLISTA d'HONOR

CAROL LÓPEZ, la directora de teatre i mare recent, va gosar ser sincera i demanar una maternitat terrenal, sense floritures, ni mandangues, ni meditació transcendental, ni levitacions. Se la van menjar crua, amb llavors de sèsam per sobre i amanida amb un rajolí de salsa de soja. Podeu llegir l'article que va provocar erupcions cutànies, al·lèrgies primaverals i convulsions febrils aquí. La nostra solidaritat Carol. Tu ets una de les nostres. Oblida't de les Mari Perfectes i els Perfectes Mari. Si no se senten còmodes que flotin un Mayflower, s'embarquin ben lluny, colonitzin una terra, exterminin natius i assentin les bases d'una civilització capaç de generar Al Capones, George Bushs, Grouchos Marxs i Luthers Kings. Potser en aquest llarg viatge que els proposo troben el sentit de l'humor que han perdut.

ELVIRA LINDO, una escriptora capaç de generar un univers de mares i pares imperfectes com el de Manolito Gafotas es mereixia un lloc a la llista d'honor. Però la candidatura se la va guanyar amb l'article Madres perfectas sobre el fenomen de l'encimonismo. Les reaccions van ser del mateix estil florit que les que va rebre la Carol López. Pel que sembla el May Flower II tindrà problemes d'overbooking. A mi em va arribar a l'ànima la menció al Purlom i altres fineses gastronòmiques que ens salven el cul tants i tants vespres. I va aconseguir extirpar el petit rastre de culpabilitat que em quedava per pensar, fer i actuar de tal manera que els nens s'espavilin sols. No és una mandra antinatural la que m'ataca cada vegada que el petit em demana que jugui amb ell a pressing katch; ni tampoc és frivolitat el que m'empeny a dur taps a les orelles per casa, farta de sentir pronunciar la paraula «mama» cada tres segons. És pur sentit comú. Jugar amb els nens? Sí. Però igual que amb el consum de substàncies tòxiques però desitjables, és bo fer-ho amb moderació. Una moderació que evitarà que usurpem el lloc de l'amic, de l'avorriment, del germà i de «l'espavila, nen».

Com podeu comprovar a la foto que encapçala l'entrada una feliç casualitat va voler que topés amb l'Elvira Lindo el dia de Sant Jordi. Com una bona grupie que sóc vaig fotre-li la tabarra amb un «Elvira, te voy a explicar una cosa pero que sepas que no estoy loca. Tengo un blog titulado La peor madre del mundo y que sepas que estás nominada a la lista de honor». Va ser prou amable per deixar-se fer una foto amb la «loca» i dedicar-me el seu llibre Lo que nos queda por vivir (boníssim, un retrat sensible i encertat d'una època d'imperfecció materna i sentimental) amb el text “De la peor madre del mundo”. Gracias Elvira, como puedes comprobar lo que te solté no era la trola de una desquiciada.

CARLOS GONZÁLEZ el pediatra ha descol·locat a seguidors i seguidores amb un llibre en favor de la vacunació En defensa de las vacunas. Jo que he hagut de suportar arrufades de nas infinites per part de professionals de la salut quan els he ensenyat el carnet de vacunació dels meus fills, l'aplaudeixo. Ara duc sempre el seu llibre a la bossa i quan un estupendo de la medicina alternativa (que uso freqüentment) m'acusa d'inocular la pesta bubònica als meus fills a través de la vacunació, obro la bossa amb un gest teatral, li clavo una mirada reptadora a la cara i pam! Deixo el llibre sobre la taula. Es fa el silenci i passem al tema següent. És fantàstic. Segur que la vacunació no és un mètode perfecte, però és una manera potent de prevenir moltes malalties. Llàstima que la vacuna contra l'estupidesa no entri dintre dels plans de les farmacèutiques i els equips d'investigadors independents perquè la gent que defensa no vacunar als nens i després estar a favor de les campanyes de vacunació en països en vies de desenvolupament la necessiten. Ha estat divertit veure el desconcert i el silenci creat pel pediatra defensor de la criança natural entre els seus fervents creients, vull dir admiradors. I m'han agradat molt com ha defensat a capa i espasa que defensar l'alletament matern no significa que t'hagis de fer Hare Krishna.

Per votar heu d'entrar al meu blog personal: Manso Organixeixon i trobareu l'enquesta a la columna de la dreta. Fàcil, fàcil, fàcil. Teniu temps fins el 25 de maig!