Criatures 18/10/2013

Campanyes

3 min

No fa gaire em vaig reunir amb un grup d'estudiants de publicitat que preparaven una campanya per a un treball de la facultat. Sentint-los vaig recordar tres grans publicitaris. No tenen edat per trepitjar la universitat i si els dius els noms de Lorente i Bassat els confondrien amb futbolistes. Però són posseïdors d'un potencial creatiu que ja voldria el mateix Don Draper de la sèrie Mad Men . Sí, són ells, els tres menors d'edat que tinc a càrrec, i de campanyes publicitàries en saben un niu. Aquí en teniu uns quants exemples. El refotut concert 15 missatges de WhatsApp en 5 minuts van ser el tret de sortida de la campanya publicitària: "La vida no té sentit si no puc anar al concert dels Catarres". L'enviament dels missatges no va donar els resultats esperats i va caldre la desvirtualització (o sigui, la presència en carn i shorts) de la interessada perquè la campanya prengués embranzida en diferents direccions. Les condicions de compra eren massa dures (absència de presència adulta), però res va frenar la brillant publicitària, que no va dubtar a inserir falques radiofòniques en totes les emissores disponibles (suborn als germans a canvi de desparar taula), de bombardejar-nos amb l'emocionalitat dels anuncis d'"Ell mai no ho faria", de combinar el "Compari, compri i, si troba una mare pitjor, denunciï-la" amb el subtil "A la meva amiga la deixen", que ràpidament va ser desmuntat gràcies a una encara més subtil xarxa d'informació de la consumidora-servidora. Finalment, quan tot semblava perdut, a mitja hora de la cita impossible la ferma exigència d'assistir al concert sense presència adulta va ser abandonada. I, en un gest de genialitat publicitària, de dins d'un barret van aparèixer santa Meritxell, santa Munsa i santa Eulàlia, tres mares que es van oferir per acompanyar la interessada i les seves col·legues. Mòbils i altres campanyes Tot i ser la de més intensitat, la campanya del concert dels Catarres no és l'única que he hagut de sofrir. El petit creix acompanyat de bons mestres i això es nota. Durant les primeres 72 hores d'escola va decidir engegar una campanya pròpia. Cada vegada que obria la boca era per pronunciar la mateixa frase: "Vull que vingui l'Isaac a casa". Tant se li'n fumia que li preguntéssim per la nova mestra, pels nous companys de classe després que els barregessin, pels nous llibres, per les noves matèries... Ell, ferm: "VullquevinguilIsaacacasa". També va necessitar un canvi d'estratègia i a la frase hi va afegir un: "dimarts, que no té res". La tirallonga es feia feixuga: "Vullquevingui-lIsaacacasadimartsquejahepreguntatquenotéres" i vam accedir-hi per por que s'ennuegués. I actualment som destinataris d'una altra campanya. Fa mesos que dura i encara no té data final: el mitjà vol un mòbil. En aquest cas ha optat per difondre el missatge a través de catàlegs de companyies de telefonia que apareixen oblidats a la cuina. Amb falques radiofòniques humorístiques ("A aquest pas tindré l'Iphone 17"). I pressionant amb el típic estudi de mercat de la Universitat de Massachusetts titulat PMM, l'únic pringat del món que no té mòbil . Però jo també sé una mica de publicitat i he contraatacat amb un eslògan imbatible: "Unes altres qualificacions acadèmiques són possibles". El missatge sembla que ha arribat al seu públic objectiu i per ara tot rutlla. La publicitat, sí, pot ser molt útil. AVÍS IMPORTANT PER AL CORRECTE DESENVOLUPAMENT DE LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT: falten 27 dies perquè surti publicat el llibre La pitjor mare del món, el manual (Columna edicions). El 14 de novembre estarà disponible a totes les llibres de l'univers. Publicat al suplement Criatures. Dissabte 12 d'octubre de 2013.

stats