La pitjor mare del món

Benvinguts al club dels pares i mares imperfectes

0

Progenitora escriptora

Als menors d’edat que tinc a casa (MEC), els agrada que escrigui llibres (també que signi guions). Però, ai!, quan exerceixo de progenitora escriptora també em surt el rampell d’imperfecció. Per això, avui, diada de Sant Jordi, confessaré alguns dels meus pecats. La pantalla Els repeteixo per activa i per passiva que l’abús de pantalles és el dimoni escuat. Que se’ls avançarà la tendència a la miopia que han heretat dels meus magnífics gens. Que la cara se’ls acabarà transformant en un rostre de proporcions panoràmiques 16:9. I després jo em passo les hores amb el nas enganxat a...
0

Bàndols

L’OMS ens ha tornat a regalar un nou estudi, aquest cop sobre els deures escolars. Diu que els nostres menors d’edat a càrrec (MEC) s’estressen i que l’angoixa els causa mals de cap, mals de ventre i altres distorsions sanitàries. S’obre la llauna d’un nou/vell debat: deures-sí versus deures-no. Però jo m’esgarrifo de pensar en una conseqüència segura de tot plegat: l’alt nivell d’estrès dels progenitors, perquè fem el que fem, sempre hi haurà qui opinarà que l’estem espifiant perquè no ens haurem situat al bàndol correcte. Com sempre. Minut zero Al minut zero de néixer la MEC...
0

Doncs sí que es nota

No sóc l’única progenitora de tres menors d’edat a càrrec (MEC) del meu entorn. Deu tenir alguna mena d’explicació antropològica, com ara que els bojos tendeixen a ajuntar-se, però no són una, ni dues, ni tres, sinó més les famílies nombroses amb qui tracto habitualment. Algunes encara són al meravellós món lisèrgic de les llars d’infants i el parvulari, i m’han demanat que us faci saber que sí que es nota i que faci el favor de no oblidar-ho. Què es nota Ho vaig decidir sola. Bé, amb el pare de les criatures, evidentment. Vist des de fora es pot dir que el tercer MEC va ser fruit...
0

Benvolguda J.K.

Em dic Anna Manso i a més de ser the worst mother of the world, pertanyo al teu gremi i també escric llibres per a nens i joves. Avui m’adreço a tu per dos motius. Un, per compartir una celebració comuna. Avui és el dia de la literatura infantil. És el nostre dia! Et convidaria a brindar plegades amb vermut del Matarranya, però, ai!, ets una mica lluny. El segon és per transmetre’t el meu agraïment sincer. I la meva enveja, igualment sincera. Els MEC i la lectura Dels tres menors d’edat que tinc a càrrec (MEC), només un ha mostrat un interès sincer per la lectura. Els altres dos van...
0

Formes verbals

De tant en tant em dic que hi ha moltes coses que hauria de fer, i per aconseguir complir els objectius em faig llistes perquè el cap no m’esclati, com en aquelles fantasies terrorífiques que de vegades m’assalten els diumenges al vespre quan repasso el panorama de la setmana entrant. Són coses meves, de feina, i també n’hi ha moltes de relacionades amb els menors d’edat a càrrec (MEC) que, ai, em pesen a la consciència. Hauria de... Hauria de sorprendre al petit dels MEC preguntant-li quan fan set per vuit, així, de sobte. Tinc la sospita que em respondrà trenta-tres i que a les...
0

Vacances

Em passo tot l’any somiant en aquelles setmanes d’estiu que, com a bona autonta (perdó, autònoma, autònoma), em concedeixo durant el mes d’agost. Però que s’arribin a materialitzar de forma adequada de vegades no és fàcil, sobretot perquè a la nostra llar hi topen dues cultures mentals: la de la improvisació mediterrània i la del càlcul i la programació europees. O sigui, que el pare de les criatures és més propens a l’anar fent i servidora al mes de febrer comença a remoure’s inquieta per saber què coi farem sis mesos més tard. Procés participatiu Mentre a la vista no hi havia...
0

Objectes caducats

Sovint he sotmès casa meva a ràtzies dignes d’Àtila, el monarca dels huns. He reciclat, regalat, ofertat, endinyat, vehiculat i llençat tota mena d’objectes que ja no ens eren necessaris. I la majoria de les vegades ho he fet de forma totalment unilateral, sense establir el consens democràtic esperable en una llar de pijiprogres del barri de Gràcia de Barcelona. I sense manies, tu, sense manies. Per això, quan avui m’he dedicat a col·laborar en la recerca d’una flauta que sembla haver estat abduïda per un forat negre, m’ha sorprès topar, encara, amb tants objectes innecessaris. ...
0

Tristesa

Aquesta columna sempre està escrita amb to humorístic. Això no significa que el que hi expliqui m’importi un rave. Tot el contrari, ja sabeu que el meu lema és “La perfecció mata i l’humor salva vides”. I avui intentaré parlar d’un tema que sembla tot el contrari de l’humor sense que ploreu: la tristesa. I no la dels menors d’edat a càrrec (MEC) quan s’adonen que no els organitzaré una festa d’aniversari amb karts, entrepans colesteròlics i llaminadures per acabar d’accelerar-ho tot. Em refereixo a la que sento com a progenitora de tant en tant. Tabús Quan ets progenitor se’t...
0

El petit de tres

El veig entrar a l’habitació que comparteixo amb el pare de les criatures, feliç, rialler, amb ganes de jugar. Es llança sobre el llit i oblida que allò no bota, que el pressupost no té ganes de disminuir per culpa de la compra d’un nou somier, que ja li hem dit mil cops que allò no és el circ. Però tant és. Ni el pare de les criatures ni jo li diem res perquè ara mateix ell és l’únic dels menors d’edat a càrrec (MEC) que té unes ganes extremes de riure i jugar amb nosaltres. I això és molt més important i valuós que un somier nou. O gairebé. Envasat al buit Llueix el plomall de...
0

Somni de pop

Quan va néixer el segon menor d’edat a càrrec (MEC) vaig reconstatar que la natura no és gens sàvia. Si ho fos, al mateix instant del part a mi i al pare de les criatures ens haurien aparegut dos braços suplementaris. El nostre aspecte físic hauria adquirit una aparença peculiar, però també la mar de pràctica, ja que amb aquells braços extra hauríem pogut arribar a tot. Però no va ser així i ens vam haver d’adaptar. Tot i que de tant en tant encara somio que sóc un pop, i que, amb els meus vuit braços, entomo sense problemes el que ara és una llista eterna de tasques i responsabilitats...

Anna Manso

L'Anna Manso (Barcelona, 1969) és la pitjor mare del món. Quan no està amb els seus tres fills escriu guions de televisió i cinema, llibres de literatura infantil i juvenil, blogs (http://www.manso.org ) i articles. Afirma que la millor manera de viure els desastres propis i aliens és amb sentit de l'humor. De tant en tant es calça les ulleres de 3D i veu l'univers de la maternitat i la paternitat d'una forma ben peculiar.