“Una bona conversa ha d’esgotar el tema que tracta però no ha d’esgotar els seus interlocutors”. Winston Churchill Pot ser el que em va passar sopant amb un grup i un amic alemany a Berlín m’anima a fer aquest post: Em semblava que jo parlava amb un to normal i, tot d’una vaig callar per la mirada que em va fer l’amic alemany; jo estava cridant l’atenció i vaig sentir un moment de vergonya, vaig mirar l’entorn i observant taules amb més de sis o set persones es palpaven converses molt més serenes. Com més experiència es té –casualment sóc la blocaire amb més anys de Criatures- més m’adono que em costa escoltar i, no m’agrada. Ho constato i, per això ho escric, amb tertúlies que tinc amb altres amics de la meva edat o bé amb altres de més joves. I em sembla que no em passa només a mi. Normalment es parla molt i s’escolta poc amb el perill de tenir un company de conversa una mica més prudent que no pot agafar gaire la paraula i segurament si el deixéssim parlar recolliríem bones idees i sortides d’humor que ens estem perdent. Tot plegat amb aquell guirigall ningú escolta a ningú i tothom parla. Pot ser ara que s’acaben les tertúlies d’estiu és un bon moment per plantejar-nos com aprendrem a escoltar als de casa i als de la feina. Si anem amb una actitud d’escolta més activa captarem millor els sentiments dels nostres o els objectius del nostre treball amb equip. En resum procurem-nos converses no monòlegs.
1 min
