La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

En temps de crisi

En temps de crisi

Després de passar una guerra, havent trobat molt bones les farinetes i acostumar-nos a les llibretes de racionament amb un pa moreno que es menjava de gust – no teníem gaire més per triar – els nostres pares es van anar situant però tenint molt clara la seva actitud d’estalvi.

Veiem ara que estalviar s’ha ben esfumat. A voltes, per moltes famílies, no queda res a final de mes quan s’han cobert les necessitats bàsiques i la despesa de l’hipoteca. Altres entusiasmats amb el consum es van creant necessitats, deixant-se endur només per el desig immediat. I més a prop i més lluny n'hi ha que viuen amb un mos petit per endur-se'n a la boca i que els ha de donar força per treballar tot un dia.

Com tots els adolescents d’ara i de sempre els avis desitjàvem tenir roba nova. La majoria ens havíem conformatamb portar uniforme per cada dia i només un vestit nou pels diumenges. I abric... el mateix d’anar al col·legi tots els dies de la setmana. L’altre dia em deia una amiga de la meva edat: “no m’agrada estrenar, em costa comprar-me roba i quan ho faig no l’estreno fins l’any següent”.

A totes ens van ensenyar a no estirar més el braç que lamàniga. Ésben natural que quan veiem tantes marques diferents o tantes botigues noves i plenes de persones que compren quantitat de peces o el disgust que tenen les criatures als magatzems – quan no aconsegueixen el que demanem – quedem perplexes.

Són pensaments que em fan reflexionar en que aquesta crisi d’avui ben positivitzada potser ens pot ajudar a fer anar a les nostres criatures una mica més “justetes” i aprendre a valorar més el que tenen.Així,quan s’arregli l’economia ja hauran adquirit la paciència per saber esperar i no tenir tots els desitjos complerts d’immediat. A nosaltres no ens va anar tan malament.

Una abraçada i perdoneu “la batalleta” d’àvia.