Els resultats són per les empreses, els torrons per Nadal

Els resultats són per les empreses, els torrons per Nadal.

“Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien importa más que el hacerlas”. Antonio Machado En educació familiar no cal parlar de resultats... deixem-ho per les empreses i valorem l’esforç. Un fill o una filla té la seva personalitat i no el valorem pel resultat que dóna sinó per aquelles accions diàries que fa amb bona voluntat i perseverança. Es tracta d’animar-lo i d’acompanyar-lo amb il·lusió en el procés educatiu. Eduquem en aquests tres valors: laboriositat, constància i paciència. Tots tres pertanyen al grup que en podríem anomenar la “cultura de l’esforç” i que, alguna vegada, per cansament, comoditat o per pressa podríem oblidar-los i perjudicaríem el futur dels nostres fills. De ben petits caldrà incorporar rutines per facilitar-los eines educatives per anar aprenent i així els ajudarem a afrontar tots els reptes que la vida els hi procuri amb resiliència o fermesa a l’etapa adolescent i a la maduresa. Recordem la qualitat de la paciència, paraula que avui ha de restablir-se. Sembla que tot hagi de ser immediat però no cal. Una queda preocupada quan veu torrons als supermercats el mes de novembre i recorda amb un somriure la seva infància en la que no ni deixaven menjar ni un petit mos fins que arribava el dia de Nadal. No està tot dit però es un pensament que us deixo. Vull reflexionar breument d’ensenyar als fills a valorar l’estudi, el compliment de petites tasques que fan per col·laborar a casa i l’aprofitament del seu temps... són bens intangibles que els hi procuraran sempre molt de goig i que contribuiran a crear bons ambients a la llar i els prepararan a viure amb felicitat la seva quan s’independitzin de casa dels pares. Per donar testimoni, nosaltres els pares, hem de preveure totes les tasques i planificar-les a l’agenda; així tenim el cap més centrat en el que estem fent i oblidem els temes pendents; ja ens en ocuparem en el seu moment. És fonamental que si prediquem la paciència i l’esforç els fills vegin quins mitjans empren nosaltres per viure aquests valors. Amb afecte i bon humor, ensenyarem a reflexionar a infants i joves, a ser aplicats en fer els deures de l’escola o els encàrrecs de la llar. No és laboriós aquell fill que comença moltes activitats sinó el que preveu el que ha de fer i ho porta a terme amb constància. No faran cap esforç els nostres fills si els hi exigim amb nervis el que han de fer. Com que ells ho han de veure clar i ho han de decidir podem fer-los preguntes d’aquest estil: - “¿Per què has decidit deixar els deures i veure la televisió o dedicar-te a “watssapejar” amb els teus amics?” - “¿Per què t’agrada aquesta novel·la? -“ T’has planificat les hores d’estudi ?” Com sempre es tracta d’entrenament. I nosaltres som el mirall dels fills. Mal exemple donaríem si diguéssim amb cara de fastiguejats tot voltant pels passadissos de casa: “Tinc ganes d’encertar “la loto” per no haver de treballar mai més”... Cal tractar als fills com es mereixen i esperarem que tot el que s’hagi sembrat doni fruits que no és el mateix que esperar resultats com es fa a qualsevol empresa. L’objectiu de la família és educar per la paciència i per l’esforç... Ah! I, podem esperar a menjar torrons per Nadal.