Les nostres arrels

Les nostres arrels

“De puntetes i embaladits, mirem el avis de tot el món el naixement d’un nét. Tenim l’expectació pròpia d’una vida que comença i que dóna continuïtat a la nostra” Victòria Cardona ("Som avis”) L’any 2008 m’editaven a l’editorial Mina el llibre de “Som avis”. Havia tingut el goig de ser àvia i em va agradar escriure de temes senzills i de temes extraordinaris. Senzills perquè si fem “volar coloms” i no toquem de peus a terra podem fugir d’una realitat: adaptar-nos als canvis, aprendre a guardar silenci o no donar consells si no ens el demanen. Extraordinaris ja que veure el naixement d’una criatura que perpetua les nostres arrels no deixa de ser un fet meravellós. És una persona que ens dóna l’oportunitat de contemplar el do de la vida i de engrandir la nostra capacitat d’estimar, que no és poc. Entrar en el joc de donar i rebre amor no té preu. I, el que no té preu és el que realment té valor. Aquests dies he rebut dues coses que m’han omplert el cor d’agraïment: La primera alegria ha estat la recent edició del llibre de Som avis de la col·lecció LaButxaca (amb la seva coberta il·lustro aquest post). Aquest estudi meu el tenim a l’abast de totes les butxaques de pares joves i d’avis a totes les llibreries. Un llibre que enraona, sobre tot de la comunicació intergeneracional i que pot ajudar a saber viure amb tranquil·litat el nou rol que toca a pares i a avis primerencs. La segona alegria ha estat rebre d’Albert Domènec una entrada del seu blog “Pscolabis librorum”. El ella explica extensament el llibre de l’any 1934 en que Miquel Cardona, oncle meu, il·lustrava l’any 1934 el conte “3 al Pol” d’Àngel Ferran i del que us adjunto l’enllaç. http://piscolabislibrorum.blogspot.com/2011/09/3-al-pol-1934-dangel-ferran-i-quelus-un.html Desitjo que aquestes petites il·lusions meves us hagin evocat vivències vostres boniques