La llibertat, el valor més preuat

La llibertat, el do més preuat. El valor més important que ajudem a tenir als nostres fills i procurem tenir nosaltres és la llibertat. Almenys aquella llibertat interior que ningú pot robar-nos i que vivim quan som autònoms i responsables. Per "passar-la als nostres fills vivim una autoritat renovada que sap fer distingir el que és el bé i farà feliços als nostres fills del que els pot fer mal. Us deixo l'enllaç d'una entrevista amb l'Oriol Carreras al programa "Som aquí" de Canal Terrassa Vallès a on enraonem d'aquest tema: llibertat, deixar arrels i ales als fills, etc... Si voleu el podreu escoltar: És de Teresa de Calcuta el següent paràgraf força inspirador per la llibertat en la que hi participa l’autonomia del fill, la decisió personal ila responsabilitat. Viurem la paciència. Els resultats mai són immediats: Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol. Ensenyaràs a somiar, però no somiaran el teu somni. Ensenyaràs a viure però no viuran la teva vida. De tota manera en cada vol, En cada somni, En cada vida. Perdurarà per sempre el camí ensenyat. Desitgem que el nostre fill no sigui tou, desitgem que superi obstacles, desitgem que sigui autònom i responsable, desitgem que sigui respectuós en un món cada vegada més globalitzat, desitgem que sigui independent, desitgem que tingui la seva pròpia personalitat amb uns criteris ben refermats i que pugui ser feliç. I tants d’altres desigs que tenim cadascú de nosaltres pels nostres fills !!! Els pares hem de viure una autoritat més pensada i més evidenciada per l’ascendència, pel testimoni i per la coherència. Els fills necessiten que els seus pares siguin referents i models. Uns referents atractius, senzills i bons que accepten les seves limitacions i per això són comprensius i, alhora, estan sempre a l’abast dels fills, pares acollidors a tota hora i mai encarcarats ni passotes. I, per aquesta setmana de pont, aqüeducte o dies de feina, us deixo aquesta frase per valorar la llibertat. La llibertat que desitgem pels nostres fills. La llibertat que deixa que s’equivoquin, que aprenguin dels seus errors i que no admet ni el control, ni l’autoritarisme, ni la sobreprotecció. El pitjor dels mals és la negació de la llibertat, així ho explica Cervantes en el seu Quixot: “La llibertat és un dels dons més preuats que van donar als homes els cels; no es pot igualar als tresors que guarda la terra i cobreix el mar: per la llibertat, així com per la honra, es pot i es deu aventurar la vida; i, pel contrari, la captivitat és el pitjor mal que pot esdevenir als homes”. Per si voleu escoltar i mirar us deixo una entrevista interessant sobre aquest tema. Emtrevista sobre autoritat-llibertat