Entre germans (gelosia)

No és estrany que els nostres fills es tornin gelosos. Fins el naixement d'un altra germà hem estat només per ell i tant la mare com el pare també han estat de la seva exclusiva propietat. Haurem d'anar fent un espai pel fill que ha d'arribar, sense agobiar-se. No hi ha res pitjor que la frase de l'àvia, de l'amiga (?) o de la veïna tan temuda i coneguda: "pobret", has de tenir un germanet... s'han acabat, etc... Quan es preveu que s'ha d'escoltar una altra vegada el millor és fer-se el despistat o -si es pot preveure- canviar d'acera. Claus per no afavorir la gelosia: - No demostrar mai cap preferència per cap fill. - No fer mai comparances entre germans per tal d'evitar l'enveja. - Preveure els canvis que calen a la llar abans del naixement d'un germà. - Fer veure al germà gran les avantatges que té vers el germà petit: pot anar amb bici i no amb tricicle, pot ser convidat a dormir a casa de l'amic de l'escola, pot anar al cinema amb els pares o els avis, pot asseure's a la taula amb els pares -mentre el petit fa la mig-diada-, pot triar la seva joguina preferida per celebrar el seu aniversari i convidar als seus amics, pot caminar molta estona sense cansar-se fent una excursió llarga ... ... i així una llista que podem completar cada pare o mare segons el que veiem que al fill primogènit li agrada i que el germà petit no pot fer i que explicitarem perquè no es trobi desplaçat. Queda palès que el fill petit ha de rebre tota la nostra atenció i afecte, és clar!!!