La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Saber esperar..!

Zoom

Saber esperar

No arriba abans qui va més de pressa, sinó qui sap on va.

Sèneca

Recordo amb tristesa el fet que per la revetlla de Sant Joan de l’any passat van morir atropellats per un tren una colla de joves. El pas soterrani estava obstruït per una munió de persones i uns quants no van poder esperar i van travessar les vies sense adonar-se que, a tota velocitat, perdien la seva vida.

Antoni Puigverd, col·laborador habitual de La Vanguardia, el 28 de juny, seguint el fil de l’editorial del dia anterior: «La temptació de la drecera», i referint-se a la vida de fa cinquanta anys en un petit poble de l’Empordà, deia: «...L’espera i la paciència formaven part d’aquell món en el que cada activitat encara tenia un temps i un lloc. La modernitat i el progrés estan indissolublement lligats a la velocitat... En molt pocs anys s’ha produït una revolució. I en aquesta revolució ha desaparegut el sentit de l’espera (mare lèxica de l’esperança): la paciència ha estat expulsada del diccionari. Lògicament, la impaciència s’ha convertit en el principal motor de la nostra idea del progrés...».

Apliquem aquesta tragèdia de fa un any a la nostra vida per no precipitar-nos i aprendre a esperar.

Recordem que cal donar pas a la paciència. Paciència amb les limitacions dels fills i paciència amb els nostres defectes; sense ser perfeccionistes, però amb més control dels estirabots d’ambdues bandes. No ens precipitem i anirem millorant la convivència, tots plegats. Encaixarà millor el trencaclosques de la convivència.

Que tinguem tots una bona revetlla per gaudir de l’espetec dels petards i coets i de la coca de Sant Joan amb els nostres!