La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

El meu ego

g45 Zoom

g45

Tractar de millorar-se un mateix és empresa que dóna millor resultat que tractar de millorar els altres

Noel Clarasó

Hem de reconèixer que per tenir una bona convivència amb els nostres, el millor és deixar l’amor propi a la butxaca. Tampoc són bones les susceptibilitats ni guardar temps i temps paraules que ens han dit per preses o en moments de cansaments i a les que hem donat excessiva importància.

El mal que ens rosega és, com sempre el nostre ego i us ho explico amb aquesta anècdota de la meva estimada Mafalda. Que no ens succeeixi com al Guille, el seu germà, aquella vegada en que ella el va trobar plorant desconsoladament:

−Què et passa, Guille?

−Em fan mal els peus –va respondre.

Mafalda es fixa en els peus de la criatura i li explica:

−És clar, Guille, t’has posat les sabates canviades de peus, les tens al revés.

Guille, després d'un instant per a comprovar el fet indiscutible, comença a plorar més fort.

−I ara..., què et passa?

− Ara em dol el meu orgull.

El primer enemic el tenim dins nostre: és l’amor propi, germà petit de l’orgull, que ens fa cecs al respecte. En educació familiar, i no només en educació familiar, això és un problema, ja que hem d’admetre que, per descomptat, no som els més savis del món ni tenim sempre la raó de tot. Aquesta actitud molesta especialment als nostres fills. La rigidesa és mala companya de la comunicació !!!

Necessitem establir diàlegs, però sense oblidar que les idees no s’imposen sinó que es proposen. Recordem que els fills cerquen en nosaltres la coherència entre el que diem i el que fem. Siguem tolerants, siguem respectuosos; si desitgem que ho visquin ells també ho hem de viure els adults.

Mai hem de parlar “fent sentències” sinó amb tacte i afectuosament, estant sempre oberts al diàleg.