La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Ser columnes

Adolescents abraçades a la força Zoom

Adolescents abraçades a la força

"No és el martell el que deixa polides les pedres, sinó l’aigua amb la seva dansa i cançó”

Rabindranath Tagore

He rebut avui aquesta fotografia feta a l’estiu, del Parc Güell, i m’ha fet pensar, en veure l’alegria de la meva néta i la seva amiga tocant la pedra de la columna, de la necessitat que tenen els adolescents per rebre sempre suport dels pares essent per ells columnes fermes i disposats a donar "tocs".

Donar un toc al fill si no actua bé li donarà seguretat. De vegades protesta i ens diu que no el comprenem. Però en el fons -tot i que no ho sembli- necessiten la referència que els hi donem: Estop o Endavant!

Quan el fill és rebel.la ens dóna un missatge i ,per molt que li donem benestar físic i altres compensacions materials, ell vol el nostre temps i no quedar abandonat i enfadat a l’habitació tot i que l’acompanyi la més alta tecnologia i tingui la paret folrada de pòsters dels seus ídols preferits. Necessita més d’un avís quan no contrubueix a la participació de la llar. Amb paraula de moda, quan no és corresponsable. Per exemple per no complir l'horari acordat d’utilització de la xarxa, no arribar puntual quan tots hem quedat en sopar junts, etc...

A vegades no ho fem amb mala voluntat però ens escaquegem quan no som ferms en fer complir el que hem dit que s’havia de fer o quan per cansament no entrem a fons per dir: "noi, noia, això no es fa" si veiem que molesta al germà, companys d’escola, avis o parents propers. L’estem aparcant quan tenim l’obligació no només d’atendre les seves necessitats afectives sinó també les seves necessitats de superació personal.

Ens costa corregir, ho reconeixem. Tots anem accelerats però de fet penso -ja us ho dit- que els fills ho esperen. Semblarà que no ens fan cas però els hi queda i ho aniran interioritzant. Hem de recordar que és propi de l’edat, provocar-nos o rebel•lar-se. Però, els pares, com ens recorda Tagore, anem polint i ho podem fer amb exigència afectuosa.

Bé, només aquesta petita reflexió. No costa gaire ser columna en la que els fills adolescents si puguin recolzar per què es trobin orientats i estimats.

Amb l’alegria de les adolescents de la foto, ben properes a mi, us desitjo ànims i bon humor.