La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

7 claus per ajudar a fer créixer l'autoestima

El meu fiol i nét amb la seva mare, la meva jove Zoom

El meu fiol i nét amb la seva mare, la meva jove / Victòria Cardona

El meu fiol i nét amb la seva mare, la meva jove Zoom

El meu fiol i nét amb la seva mare, la meva jove / Victòria Cardona

7 claus per ajudar a fer créixer amb autoestima i la seguretat

Un nen que no se senti estimat difícilment pot ser educat.

Johan Heinrich Pestalozzi

Els nens necessiten models més que crítics

Joseph Joubert

Del nadó a l’adolescent - passant per la primera, segona infància i pubertat - els pares som referents dels nostres fills i som els que els hi donem seguretat.

Mal aniríem que en un món competitiu com el d’avui marxessin de casa amb poca autoestima.

Malament anirien de benestar emocional perquè no els anirà felicitant ningú per complir amb la seva obligació a la feina i necessitaran l’autoestima ben alta per les seves relacions inter personal i socials.

Aquí tenim 7 claus pràctiques que el podran ajudar:

1.- Establir una relació afectiva molt forta entre el nadó i la mare. La mare és el centre del món del menut. Incorporar-hi el pare a l’hora de canviar els bolquers, banyar. La tendresa és un valor fonamental pel pare, per la mare i pel nadó.

2.- Sobre tot a la primera infància demostrar al nostre fill amb paraules, carícies, mirades i abraçades que ens agrada molt. Els nadons perceben, coneixen i comprenen i, per tant, han de “saber” que són estimats totalment.

3.- Estimular als nostres fills, a la primera i segona infància, amb expressions com:

−“Que bé que ho hagis aconseguit!”

−“Que contents estem de tenir-te!”

−“T’estimen molt tots!”

4.- Assegurar-li sempre el nostre afecte independentment del seu comportament i del nostre estat anímic.

5.- A l’etapa adolescent. Essent època de més inseguretat personal, convindrà fer-li interioritzar una bona imatge seva. Segurament ens “tocarà” passar per alt alguns canvis d’humor, tot i que el motivarem per seguir amb la seva participació en les tasques de la casa. Així tenim motius per agrair-li l’ajuda i valorar el que fa.

6.- Valorar el nostre fill sempre és més estimulant per a ell que només fer-li recriminacions. Certament que de vegades, davant de les desobediències o de les males respostes, podríem perdre les formes; hem de tenir la voluntat d’animar encara que estiguem exhausts o amoïnats; per això, en cas de perdre els nervis, el millor és observar, pensar i en estar més calmats dir, per exemple:

−“Això pots fer-ho millor, jo t’explico com”.

7.- Durant les estones que estem amb els fills trobarem moltes ocasions per valorar el que fan. És fonamental no demanar-los més del que poden fer sinó al no arribar-hi quedarien decebuts. Es tracta de suggerir-los petits reptes procurant que s’aprenguin a acceptar i que amb optimisme superin les seves mancances. D’aquesta manera, aconseguirem que sàpiguen que els estimem pel que són i seran més capaços per desenvolupar al màxim totes les seves capacitats individuals.