La cinta blanca

Un bri d'esperança..?

La violència sempre engendra violència "Quan es cerca lamanera de fer-se témer sempre es troba primer el fer-se odiar". Montesquieu (Filòsof francès n. 1698) Només puc deixar dues imatges Ia del nen amb la gàbia dun ocell a on s'esbrina un punt d'esperança i l'altra de l'única espurna de bondat i de bellesa que es troba en la narració de "La cinta blanca", dirigida per Michael Haneke, a on tot és maldat, violència, mal tractes i humiliacions, especialment vers la dona i els nens... i molta por (por d'un nen, fill del doctor del poble, quan crida a la seva germana dins la foscor de la seva casa). La pel.lícula et deixa molt conmogut i garratibat amb l'objectiu clar que tenia el seu director, fixat al cap: El domini, una educació dèspota, rígida i violenta que engendra comportaments malvats. (Ell parla dels futurs nazis a les seves entrevistes). Tot plegat una sèrie de preguntes amb un final obert. (Pel.lícula excelent tècnicament, amb uns intèrprets genials,guanyadora de premis súper ben merescuts).