La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

La cinta blanca

Un bri d'esperança..?

Un bri d'esperança..? Zoom

Un bri d'esperança..?

MV5BMTI0ODQyNzI2MF5BMl5BanBnXkFtZTcwOTU0OTk2Mg@@__V1__CR152,0,395,395_ Zoom

MV5BMTI0ODQyNzI2MF5BMl5BanBnXkFtZTcwOTU0OTk2Mg@@__V1__CR152,0,395,395_

La violència sempre engendra violència

"Quan es cerca lamanera de fer-se témer sempre es troba primer el fer-se odiar".

Montesquieu (Filòsof francès n. 1698)

Només puc deixar dues imatges Ia del nen amb la gàbia dun ocell a on s'esbrina un punt d'esperança i l'altra de l'única espurna de bondat i de bellesa que es troba en la narració de "La cinta blanca", dirigida per Michael Haneke, a on tot és maldat, violència, mal tractes i humiliacions, especialment vers la dona i els nens... i molta por (por d'un nen, fill del doctor del poble, quan crida a la seva germana dins la foscor de la seva casa).

La pel.lícula et deixa molt conmogut i garratibat amb l'objectiu clar que tenia el seu director, fixat al cap:

El domini, una educació dèspota, rígida i violenta que engendra comportaments malvats. (Ell parla dels futurs nazis a les seves entrevistes).

Tot plegat una sèrie de preguntes amb un final obert.

(Pel.lícula excelent tècnicament, amb uns intèrprets genials,guanyadora de premis súper ben merescuts).