La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Molt bon Nadal (III)

Zoom

Estimats amics/es:

Falten pocs dies per Nadal i hem d'anar fent les preparacions de sempre, especialment si ens toca "fer d'àvia i hem tenir els fills i els néts a casa. "Toca" comprar per fer una bona escudella i tenir-ho tot a punt per quan arribin els convidats... sort que són de la família i qui més qui menys dóna un cop de mà.

Avui em perdonareu la brevetat del meu post. És senzillament deixar-vos dues imatges, tot recordant que el pessebre és la tradició més nostrada i que alegra la convivència a petits i grans.

Tenim la imatge de la meva néta Clara - de petita - fent el pessebre i el dibuix del meu oncle Miquel Cardona, quan jo encara no havia nascut i no el vaig conèixer. És un símbol dels que ja no estan entre nosaltres, que ens han deixat llegats i tradicions i que queden per sempre en el nostre cor. Un record que viu per Nadal i que es fa més punyent quan - com en el cas de "Quelus" per l'exili - va haver de viure a un altre país.

I, per reflexionar tenim aquest petit fragment del Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra:

"...Ai, si no fos aquesta nit tan clara!

seríem tros de carn i pensament

que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para

pell d’home que arrossega la corrent ..!

Bon Nadal 2013, Millor Any 2014

i

Fem caminar els camells que aribin aviat els Reis i... "Cap criatura sense joguina"!