Un blog finalista i una bloccaire agraïda

Un blogFINALISTA i una bloccaire agraïda “Els serveis d’Internet i on-line han obert nous camins perquè els nens aprenguin i es comuniquin… Els pares han de prendre precaucions si els fills passen massa temps al ciberespai… però el perill més gran recaurà en els nenes que quedin endarrerits per no tenir accés a les noves tecnologies.” Lawrence E. Saphiro“Els serveis d’Internet i on-line han obert nous camins perquè els nens aprenguin i es comuniquin… Els pares han de prendre precaucions si els fills passen massa temps al ciberespai… però el perill més gran recaurà en els nenes que quedin endarrerits per no tenir accés a les noves tecnologies.” Avui escric aquest post escrit des de l’agraïment. Estem a la llista dels finalistes dels Premis blogs 2011. MOLTES GRÀCIES pel vostre suport i per VOTAR el blog.És un goig comunicar-ho avui en aquest “post” i parlar-vos des del cor aquest matí de dissabte del mes de setembre del 2011. Fa molts anys que (amb un ordinador que a un fill meu li havia quedat obsolet per la feina que ell tenia) vaig re-aprendre el teclat (ja havia ajudat al meu pare advocat fent-li de mecanògrafa mentre estudiava) i em vaig endinsar a la xarxa. Vaig considerar que, per donar idees d’orientació familiar, internet era un gran aliat pels meus objectius. Així va ser com vaig engegar el meu portal vidadefamilia.orgamb una sèrie d’articles d’educació. Aquest portal(que tenim al marge dret del post a "informació") va començar a rebre moltes visites i molts correus electrònics de tot el món. Eren uns mails carregats de vida que em van permetre i em permeten seguir avui comprenent alegries, dolors i problemes de pares, de mares i de fills que confien en els meus coneixements i experiència i que els hi puc donar un cop de mà o un toc d’ànim. Alhora moltes xerrades a escoles les vaig i les he pogut realitzar gràcies a les Ampes que s’han interessat pels temes quotidians que tracto en orientació familiar desprès d’haver conegut el meu portal. Tot plegat una alegria per poder escoltar, aprendre cada dia més i cercar solucions amb actitut positiva als temes que ens preocupen i ens ocupen als educadors d'avui. “La convivència un trencaclosques”. (integrat primer a Criatures i actualment al Diari Ara), començava amb aquella entrada Una petita gota d’aigua el novembre de l'any 2009. Vaig posar una fotografia dela meva estimada néta Clara que ens animava amb una abraçada davant d'un mar immens que no s'acabava mai. Com mai s'acaba l'amor als nostres fills. Era una abraçada, simbòlica, una abraçada ben necessària a totes les edats i no diguem quan aquesta abraçada la donem als fills per demostrar afecte, perdó, companyia, comprensió, ànims... Aquí us transcric aquest primer post. al blog, avui finalista: Ensenya-li a navegar i a conviureEnceto aquest blog amb il·lusió. Una petita gota d’aigua en mig de l’oceà blocaire, però una gota d’aigua clara, sincera, fresca i festiva i amb continguts, fonamentats en la meva experiència i vivències. Una petita gota d’aigua que ens animi a seguir endavant en bé d’una bona convivència entre tots els del nostre àmbit familiar i els del nostre entorn. Tots els pares ens trobem amb contrarietats quotidianes, petites punxades que ens fan trencar la closca per encaixar totes les peces com el puzle que encapçala aquest blog. Segurament també ens arribarà el moment d’incorporar el fer malabarismes i fer de saltimbanquis… tot sigui per aconseguir la capacitat d’emmotllar-nos i adaptar-nos als canvis de la mateixa vida, una vida que no és com un calaix que s’obre i es tanca, ni com un museu, sinó més aviat com un obrador a on hi ha força moviment. Comencem doncs amb bons ànims i ensenyem a navegar als nostres fills i néts pels mars de la vida. Seguim… Amb Facebook el blog ha arribat a moltes persones que han enllaçat cada "entrada" amb un senzill "m’agrada" i ha pogut anar entrant a diversos canals de notícies dels meus amics i dels amics dels meus amics. Gràcies a la xarxa de facebook, també he pogut viure d’aprop l’amistat virtual amb una colla d’adolescents i saber la competència que els pares d’avui tenen. Una competència, que sense una mica d’organització els pot privar de tenir comunicació amb els seus fills. Tot ho he reflexionat en el meu últim llibre “Un estrany a casa”. La foto que us deixo avui és de la d'aquest llibre editat en català perPòrtic i en castellà perViceversa. Vaig presentar "La convivència un trencaclosques" a Stic.cat. Ho vaig fer per participar i perquè estava d’acord amb el que preconitza aquesta Associació. Amb la frase de Saphiro que encapçala aquest post ho he volgut destacar. Desprès de la sorpresa que vaig tenir quan una amiga em va avisar que havia quedat finalista a la Categoria d’EDUCACIÓva sorgir un agraïment profund, especialment a tots aquells de vosaltres que heu valorat el blog i moltes vegades m'ho heu demostrati el veuVOTAR. Per tant, un dissabte al matí del mes de setembre us dic senzillament GRÀCIES. US ESTIMO MOLT! Aquí us deixo l'enllaç de tots els finalistes. És un privilegi per mi compartir aquest blog amb altres companys amb molts mèrits que jo: Llista finalistes Blogs a diferents Categories Una abraçada, Victòria I, SEGUIM, SEGUINT ....